Què passa en aquest món?

Un relat de: Angelina Vilella Ros

Matí de sorpreses esperades,
Tot és nou i tot és vell,
Moltes persones agermanades
Juntes, formant un garbell.

Hi han uns infants silenciosos
Que no paren de mirar,
Qué cerquen, aquests ulls tristosos?
La pau que no acaba d´arribar?

Ells no han triat de néixer,
I menys enmig del dolor,
Però hauran de malviure i créixer,
En aquest món de tanta foscor.

Els suspirs que no s´acaben,
Els plors en són neguit,
Són trons, o bé són bombes?.
Desespera aquest brugit.

L´alba s´ha convertit en foscor,
Un altre infant ha arribat al Món,
La mare el mira, i arrenca en plor,
El seu nin, ha entrat en un gran son.

Gent humil, mansa i sencilla,
Que no entén que els està passant,
La seva sort els humilia,
La por i el dolor els està ofegant.

Tots sabem que, ells, existeixen.
Tots som bons de pensament,
Què hem fet en aquestes Festes ?
Què, una mica, els lliuri d´aquest torment ?

(orchid)






Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 01-04-2013 | Valoració: 10

    El que hauria de ser alegria es converteix en dolor... Un poema molt ben travat, i amè de llegir, malgrat que la temàtica és angoixant. Una abraçada i el mateix et dic, és un plaer llegir-te!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Angelina Vilella Ros

Angelina Vilella Ros

89 Relats

130 Comentaris

145479 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)