Cercador
Quan la distància és massa llarga per entendre'ns
Un relat de: silvia_peratalladaQuan la distància és massa llarga per entendre'ns,
Els sentiments massa foros per explicar-los
Les ganes d'abraçar-te o llegir-te
(tant m'és en públic o privat,
Tot sigui per sentir-te al meu costat)
Bloquejen el meu pas i el meu caminar.
Imagino la teva mà prenent la meva
Pels carrers de la teva nova ciutat
I un cel ple d'estrelles
On, de nit, ens hi poguem trobar.
Imagino dies perfectes,
Avions que volen tornar
I maleeixo la ment
Per enganyar-me tant.
Quilòmetres que han fet créixer
Allò que sentia amagat.
No callis, no et rendeixis
Que si ens ho mereixem,
El destí ens acabarà ajuntant.
Comentaris
-
un pam, mes o menys[Ofensiu]jmgg | 01-12-2005
Mira un mapamundi, no tinguis en conte l'escala i veuràs que només es un pam, com molt
La distancia no importa només es una qüestió física
Endavant i força ulls foscos, ja veuràs com la vida t'acabarà somrient, segur !!
Visca Pa ..
Josep Mª
-
...[Ofensiu]instants | 01-12-2005
la única distància que existeix és la de la por i la de la fantasia... les altres (físiques) quan estimes de veres no existeixen.
Visca les palles mentals! -
El mon es molt petit...[Ofensiu]cassigall blau | 01-12-2005 | Valoració: 10
...tranquila, k el tens al costat...aki mateix. Sols allargue-li la ma i el tocaràas.
als 2 una abraçada -
la força dels sentiments...[Ofensiu]ROSASP | 30-11-2005
Realment els camins fan moltes corbes i es separen, però mots cops en tornen a creuar en un punt concret i al moment adequat.
La distància dóna una nova percepció dels sentiments i les portes s'obren inesperadament quan menys t'ho esperes.
Què diu el cor i la intuició?
Gairebé mai estàn d'acord amb el cap,
però crec que tens molt clar a qui vols escoltar!
Un poema tendrament contundent!
Petonets!
-
la distància....[Ofensiu]abraham | 30-11-2005 | Valoració: 10
per més llarga i gran que sigui, per més infranquejable que sembli, per més creul o perversa... no guanyarà mai la batalla als sentiments.
Sentiments que neixen amb força i creixen a cada nou despertar, sentiments recíprocs, no ho oblidis.
Brindo per la lluna i els estels, LME i ETP s'estimen.
Una abraçada molt molt forta!
-
AtzaVaRa | 30-11-2005
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, jo també ho penso i així ho demostra aquest poema. Endavant Sílvia, i temps al temps, perquè poc a poc tot es posarà al seu lloc.
Una abraçada molt forta,
AtzaVaRa
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582572 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....