Cercador
Pujo a l'autobús
Un relat de: anatta- Compartir:
Pujo a l'autobús.
Tant bon punt baixo de l'autobús la sensació de llibertat se'm capgira, en aquí ningú se sent a gust, ningú hi vol ser. Però com jo, un dia havien nascut; jo en el meu país, ells en aquesta terra que trepitjava per primer cop. Recordo deixar enrere un pont que creuava un riu molt petit, ínfim, que crec que ni tant sols avui existeix, potser durant l'ahir no molt llunyà va transportar aigües més clares, avui no. S'han dirigit a mi, paraules que em confonen, sensacions que m'oprimeixen el cor. Tots em miren esfereïts, sóc un estranger a casa seva. No em deixen obrir la boca. Torno a pujar a l'autobús, respiro.
Comentaris
-
De viatge[Ofensiu]Unaquimera | 17-02-2010
Un relat ben curiós, aquest teu!
Sens dubte, recull les vivències pròpies d'un moment concret i impressionant.
T'he de dir que em desperta sensacions viscudes i records d'experiències personals, provocant la meva imaginació que intenta suplir les dates i el context que li manquen. M'has deixat intrigada...
També he de dir-te que el meu darrer relat comença de manera semblant a aquest: m'agraden les coincidències!
Bé, si no et fa res, ja tornaré a passar un altre dia, per descobrir altres escrits teus.
De moment, t'envio una abraçada com a benvinguda a aquest espai de paraules escrites, i per celebrar que t'he descobert com autor/a,
Unaquimera
