No m'agrada gens ni mica

No m'agrada gens ni mica


Sembla ser que ja no em veus
i no em vols mirar als ulls,
què hi diries si a mi em passa el mateix?
Et sorprèn ser tant enllà de mi?
Ja et va bé?
Fas alguna cosa per què no m'allunyi?
Jo t'asseguro que si
que no deixo de pensar una estratègia
per poder canviar el meu estat apàtic,
sense sentit.
No m'agrada gens ni mica.
Vols saber què em passa? Doncs que no puc més,
ja n'estic fins el cap de munt.
No avancem junts, ni separats.
Tot i que em sembla que des de fa mesos
que tu i jo seguim camins diferents.
Crec que direccions contraries.
Perquè seguim lligats? Tu ho vols?
T'ho has preguntat sincerament.
Jo si.
La resposta: vull seguir endavant,
no quedar-me quieta
i poder trobar la drecera que m'acosti a tu.
Poder trobar aquell camí estret,
aquell carreró fosc que em pot portar a tu.
O potser realment el que preferiria
es que tu el trobessis,
que per una vegada sortissis del tel teu racó,
i tinguessis la necessitat de trobar-me.
Ho vols intentar?
M'espero.
Com sempre.



A l'ombra: Tarragona, 19 d'agost del 2010.