NO ES MOU

El rellotge de davant meu no es mou, crec que les agulles des de que estic asseguda en aquesta cadira incòmode no s'han mogut. Quan he apagat el motor del cotxe , just abans he fet un cop d'ull al rellotge digital que va incorporat al compte-kilometres, les 16:25. Me'n recordo perquè llavors me n'he adonat que anava massa d'hora, realment no hi havia de ser fins a les 17:00 en punt però el fet es que ja hi era. Ara ja fa una estona que sóc aquí parada mirant les parets sense saber molt bé què fer i continuo pensant que les agulles no s'han mogut. M'agraden els rellotges d'agulles, sempre m'han recordat que tot flueix i no de manera lineal sinó circular. Si a més a més es tracta d'un d'aquests que porta l'agulla dels segons l'experiència es molt més enriquidora. El temps va fluint al llarg d'una esfera perfecte, sense interrupcions. Sovint penso que tots som dins d'aquest rellotge, som en un rellotge immens, tant gran com el planeta terra. Tots som part del temps, i cada vegada que l'agulla dels segons tanca el cercle un de nosaltres desapareix i a l'instant neix un altre ésser al món. Crec que és així que hi ha d'haver un equilibri exacte entre els que sumen i els que resten, no hi pot haver cap diferència, sinó l'esfera perfecta es començaria a deformar, a desfer-se a poc a poc, i tots aniríem caient a dins del no-res.