SENTÈNCIES

Sentencies escrites en els pensaments,
paraules difuses entre tots dos,
insegurs de donar la primera passa i
de no tenir la certesa de deixar la petjada.
Quines il·lusions vols que desintegri?
Per què sents que jo t'atrapo?
En la remor de l'aire d'aquesta cambra
en el buit d'un profund sospir.
No em demanis res més
no m'esperis més enllà.
Les meves passes no segueixen un rumb fix i
no volen retrobar-te.
Vés més endins en la foscor
i deixa't perdre en el meu record
Vull seguir sent sense tu
tot el que sense mi no puc ser.
No intentis desxifrar la claror
del sol després de la pluja i
deixa el reflex d'un mirall
arribar fins a l'infinit.

Anatta
Tarragona, 17 de desembre de 2009