M'hi esforço tant

Un relat de: anatta

Una mirada freda de desengany recorre l'habitació buida de sentiments. Ella ha marxat. Ja m'ho havia dit fa temps. Jo no me la vaig creure. I avui al llevar-me me n'he adonat. Ja fa dies que no hi és. Creia que aquestes coses només passen als altres. Mentida. Ara em poso a la pell de tots, per desgracia. Massa tard, em dic a mi mateix. Ningú em sent. Aixeco la veu: MASSA TARD. Silenci horrorós. Ella m'ha deixat d'estimar. Jo no puc parlar amb mi mateix, no hi ha resposta possible. Vull sortir de dins de la meva pell i transformar-me a poc a poc amb allò que tu desitges, vull reconstruir les peces de l'enigma. Intentaré fer córrer al revés les agulles del rellotge. M'hi esforço tant.

Tarragona Abril 2010.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer