Principi

L'altre dia estava passejant el meu gos i vaig veure una noia que corria.Devia tenir uns vint-i-cinc anys, la mateixa edat que jo.De manera que jo anava avançant cap a ella, amb el meu gos, ella anava fent la distància més llarga, degut que es movia més ràpidament.Només vaig poder veure que duia uns cabells molt llargs i negres.Vaig mirar-la una bona estona; va girar a la cantonada que en feia quatre.Quan vaig arribar a casa, vaig anar a deixar el gos al jardí que hi tenia i vaig anar a comprovar el correu electrònic.Per fi donaven senyals de vida, aquell parell!Vaig mirar les fotos que m'havien enviat.Era preciós.Sempre havia desitjat viatjar a Roma amb algú, per suposat, la meva parella.Qui millor que per acompanyar-me a Roma?Però en aquell moment encara no en tenia.Encara no havia conegut a la persona adecuada, ja arribaria el moment.Vaig acabar de mirar les fotos i al final de tot hi deia:''Espero que no ens enyoris, nosaltres no ho feim!'' i acabava la frase amb una careta que treia la llengua.Quins dos!Com es notava que estaven a la flor de la vida.Primer any de matrimoni superat, la meva enhorabona per ells,vaig pensar.

Va arribar la nit.Imaginava que seria una d'aquestes nits avorrides que et quedes sola a casa( bé, que si ja hi vius, és normal)i poses una d'aquestes pel.lícules que et fan plorar i llavors t'acabes totes les galletes de xocolata, que t'havies comprat al matí per berenar i no te les has menjat perque has recordat que estaves a règim.Però no, aquella nit, malgrat les meves suposicions, no va anar del tot així.Vaig dutxar-me i no em vaig posar el pijama.Sempre ho feia si no tenia res previst per fer el vespre, però, aquella nit, no ho vaig fer.Vaig agafar una poma i, d'aquesta, en vaig sopar.Era verda, però m'encantaven.Van tocar a la porta.Vaig estranyar-me perque no havia quedat amb ningú.Tanta sort que no m'havia posat el pijama!Quan vaig obrir la porta vaig veure un home, més o menys de la meva edat, amb una maleta, grossa, castany amb uns ulls monòtoms, però a la vegada divertits.Duia uns texans i una camisa de color verd.Calçava unes converse, també verdes.

-Si?
-Bon vespre- va dir-me mentres amollava la maleta.
-Què desitja?
-Oh, perdondi, només volia saber si els de la casa del costat encara viuen aquí.
-Ah.Doncs no.Ja fa cosa d'un mes que van marxar.Recordo que no van dir res a ningú.
-Bé, gràcies per l'ajuda.
-Si necessita res...que es un familiar seu?
-No.Sóc un amic.Avui, havia de venir aquí per passar-hi una setmana.Ja fa estona que haviem quedat així i , ara que hi caic, fa temps que no parlem.
-Òndia, ho sento!Si vol passar la nit aquí, ja és molt tart ara i en aquest poble no hi trobarà cap lloc on poder-hi dormir.
-Doncs, si no li sap greu...-va fer una mitja rialla, amagada, i va clavar-me una mirada d'agrïment.
-Per suposat.Passa, ara anava a posar una pel.lícula.No tenia res a fer aquesta nit.

Va entrar i va amollar la maleta a l'entrada.Era molt atractiu.Va dir-me que ja havia menjat, que no volia res.Vam seure al sofà i vam començar a parlar.Es deia Damià i era d'Andorra.Tenia una germana que es deia Clara que estava estudiant a Londres.Tenia vint-i-nou anys i no tenia parella.Va explicar-me alguns dels seus amors anteriors però tots havien acabat.Un perquè la noia aquella no va ser-li fidel, l'altre perque havia d'anarse'n a viure al Japó per raons de feina i , la darrera, que es deia Glòria, simplement s'havien deixat d'estiamar.Vivia en aquest mateix poble.A pesar de la descripció que em va fer, no la vaig reconèixer.Segurament la devia tenir vista, però en aquell moment no em venia al cap.Va contar-me que havia estudiat història i feia de professor en una escola d'Andorra.Jo també li vaig explicar coses.Vaig dir-li que només havia tingut una relació i que la meva millor amiga ara era de viatge amb el seu espòs, a Roma.Que tenia dos germans, el Roger i l'Ignasi , que havia estudiat fotografia i, el més important, que em deia Blanca i tenia vint-i-sis anys.

-Ja ho sembla que ets fotógrafa.Tens les parets plenes de fotografies.-vam riure.
-La majoria no són meves.Quan vaig acabar la carrera vaig demanar a una part dels meus companys que em regalesin una fotografia, que jo la penjaria a casa.Veus estàn firmades.-vaig assenyelar-li les firmes que hi havia a baix de cada fotografia.
-Són realment boniques.
-Home, són fetes per professionals!-van tornar a riure.-Vaig a buscar alguna beguda, que prefereixes?
-Mmm, porta'm una birra, si et plau.
-Diràs: porta'm la PRIMERA birra de la nit!-vaig amb to burleta.
-Ets massa Blanca!

Vaig anar cap a la cuina a buscar unes qauntes birres.Tenia la sensació que la nit seria molt llarga.Només feia unes hores, dues per ser exactes, que ens coneixien i ja pareixiem col.legues de tota la vida.Quan vaig ser al menjador un altre cop, vaig donar-li la seva i vaig agafar-ne una per jo i , aleshores, vam brindar, per haver-mos conegut.Llavors va venir la segona birra.Teniem, de cada vegada, més calor i les galtes sen's havien tornat rojes.Va treure's el tabac de la butxaca, jo vaig fer el mateix.Aleshores vaig adonar-me que només em quedava un cigarret, però el vaig encendre igualment.Parlavem i parlavem, com si no sen's acabessin els temes de conversació.Quan va fer una estona que m'havia acabat el cigarret, vaig demanar-li que me'n donés un.Va fer-ho.Però abans em va demanar un petó.No sabia que fer.Ell anava una mica gat i jo també, però així i tot en tenia ganes, no sé si per l'exitació del vespre o perquè aquell noi m'agradava per l'aspecte.Vaig fer-ho.Vaig fer-li un petó i dos i tres i quatre...Al matí em vaig despertar i el tenia al meu costat.Estava nua i ell també.Haviem fet l'amor.

Podriem dir que, avui vespre, hem fet l'amor i, el primer que m'ha vingut al cap, ha estat la imatge d'aquell vespre.Fent birres sense parar i després que hem despertés al matí següent i el trobés allà, al meu llit, tocant el meu cos...com avui.Avui quan m'he despert en Damià estava al meu costat, com aquell vespre que, d'aqui a tres dies, en farà deu anys.