primavera íntima

és ser persona
i ser poeta

ets feliç quan escapes de l'esquizo

és feliç
quan les diferents parts de tu es besen

Un bell i encisador batec amb olors i remors de primavera. Una joia amagada que esclata entre el gebre i les tempestes, valenta i eixerida. Crec que aquest etern renéixer que fem al llarg del temps, en diferents moments i etapes de la nostra vida ens permet gaudir d'una primavera verda i dolça que s'escampa plena de vermelles roselles.
És aquesta il·lusió juganera amb aleteig de papallones que esdevé delicada i infinitament bonica i tendra...

Sempre he pensat que en el nostre interior hi viu tot un món per descobrir, que sempre ens dóna sorpreses.

Una abraçada!

P.S. Aquesta setmana no tinc gairebé temps de res, però tan aviat com pugui t'envio la meva adreça per correu. M'hagués agradat comprar el teu llibre, però com dius que serà impossible trobar-lo... No et preocupis si no te'n sobra, en tinc prou en saber que no deixaràs mai d'escriure.
Que demà vagi tot molt bé! Petons!

per mi és començar a caminar, és despertar, és una iniciació a un món nou i bo, la tardor potser deu ser anar fent somiant aquest despertar