Presses

El Pep busca, sense èxit, l'entrada de la cova desitjada.

- No corris, amor. No tenim cap pressa! - diu ella, intentant tranquil·litzar el seu amant.

Però ell sí que té pressa. És tard. I per fer l'amor, ell ja ho té tot: una bona erecció i la dona a sota. I sense calces!

- Va, obre una mica més les cames.

- Amor, que no m'estimes? - fa ella, prenent-li la cara amb totes dues mans i mirant-lo de fit a fit.

- Maria, com em preguntes això en aquest moment precís? És clar que t‘estimo! I ara deixa'm entrar, va.

- Un moment! No estic prou excitada. - li respon ella, amb un deix de culpabilitat.

- Doncs jo mira com estic! - i li apunta fermament el membre viril en un lloc indeterminat dels seus llavis majors -. Va, obre't una mica i jo entro i...

- Que no m'has sentit? No estic a punt.

El Pep ja sua. Amb una expressió de no entendre res, ara és ell qui l'esguarda i li diu: - A veure si ets tu doncs qui no m'estima!

- Jo t'estimo! Però per tu el sexe només és... el coit. I jo, les dones, necessitem altres coses...

- Ja està! Ja surt la psicòloga! Llegeixes un parell de consultoris de revistes i ja ets tota una especialista! - diu tot apartant-se cap a un costat.

- No sóc cap especialista. Només sé com em trobo!

- Abans sempre en tenies ganes. Mai no necessitaves cap preparatiu. Fins que ho has llegit o t'ho han dit! - segueix atacant l'home.

- No és cert que abans no volgués altra cosa. Sempre m'ha agradat que em diguis coses boniques, que m'acariciïs, que em miris d'una manera tendra...

El Pep, pensant que és un mètode fiable, acosta la boca al coll d'ella. L'hi besa. Li acaricia un pit i torna a pujar-li al damunt. Mentre aconsegueix, per fi, penetrar-la, pensa que qui pogués ser un xeic àrab per tenir un harem on triar una dona per a cada cop que volgués cardar, sense tants preliminars ni bajanades.