PRESIDENT MAS, NO ENS FEU FER EL RIDÍCUL.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina


Ja fa temps que ho sento dir i ho he sentit dir a gent considerada important: el nou de novembre hi haurà una consulta però ves a saber de què. Potser se’ns preguntarà si ens agrada més la carn que el peix, potser si preferim la mar o la muntanya, potser, a molt estirar, si som del Barça o de l’Espanyol, però d’això de la independència res de res.

Els darrers moviments del president Mas sembla que has pres aquest camí: voler parlar amb Rajoy desesperadament, fins i tot acceptant que sigui ell qui faci la pregunta, que en el seu cas podria ser si ens agrada més el pa amb tomàquet o el pa amb oli o, si aquesta es considerada massa agosarada per separatista, si preferim el vi blanc o el vi negre o l’aigua amb gas o sense.

Em sorprenen aquests moviments mesells de Mas. Ell ha fet més passos endavant devers la independència que cap altre català d’ençà de Macià a Prats de Molló. Però als que som demòcrates i catalanistes ens agradaria que superés Macià i no s’acollonís en nom nostre davant Madrid. Votar és un dret. Acceptar que no et deixin votar és degradar la teva condició de ciutadà i en aquest cas de català. Arribats on som el president Mas ho hauria de tenir en compte. Si al final de tot aquest procés ens havíem de baixar els pantalons més valia haver acceptat amb resignació la sentència de l’estatut, els atacs sistemàtics al català, el robatori constant que suposa el nostre contra finançament, etc...

Jo sóc dels que penso que la consulta es farà i que Catalunya esdevindrà independent a molt estirar el 2015. Hi ha una majoria social de catalans que ho demanen i que no està disposada a combregar amb rodes de molí, ni a que li maragin més la perdiu. Hi ha més de dos milions de persones que han sortit al carrer i que hi tornaran a sortir les vegades que calgui. I enlloc no està escrit que sempre ho hagin de fer de manera festiva.

Jo sóc dels que penso que si els catalans som persistents en els nostres desitjos de llibertat la independència de Catalunya serà vista per Espanya com el mal menor. Però de moment Espanya pensa que dient-nos que no i donant-nos quatre mastegots en tindrà prou. En aquesta situació, president, jo crec que no hi a res a negociar, francament.

Comentaris

  • La segona restauració[Ofensiu]
    aleshores | 19-07-2014

    Jo veig la reivindicació d' una consulta sobre si es vol pertanyer a (l'actual) Espanya com un element legítim: desmunta un concepte d'Espanya, fals. En una altra Espanya de tall popular i republicà, no tinc cap objecció a ser hi ciutadà. Crec que les cultures han de poder conviure, cosa que ara no està assegurada i cada cop ho està menys en vista de la contratransició que estan muntant la oligarquia espanyola i acòlits, mai més ben dit! El neoliberalisme aquí està dividit: n'hi ha de catalans, els que miren als Estats Units i a Israel i n'hi de centralistes espanyols, tipus Montoro (a mi m'agrada més dir-li Locomotoro) i Guindos més germànics. Una independència de tipus andorrà, per entendre' ns no la voldria pas. Ha de ser quelcom que aporti socialment. Sobre què passarà, el més normal és que les forces continuïstes recuperin posicions i s'agrupin en una via del mig (que s'ha creat, precisament, perquè hi ha l'actual) per tant, aquesta mobilització pot ser positiva. Però ens estem oblidant de la crisi (ningú) no en parla i és un element molt important, perquè la societat estarà dividida entre els que tenen quelcom i rls que no tenen sinó la caritat per molt temps, si res no canvia. Com afectarà? Es poden permetre a madrit que marxi una peça econòmica important? Molt més important que el País Basc? compte amb la seva reacció que pot ser visceral. Per això l''aliança amb altres pobles i fornacions polítiques d'esquerra pot ser fonamental. De fet, Podemos accepta el principi d'autodeterminació i és un aliat objectiu. Això pot fer girar, encara més, als partits tipus CiU cap a posicions cambonianes i acceptar totes les componendes.

  • Fermesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-07-2014 | Valoració: 10

    No sóc convergent, però em trec el barret davant el president Artur Mas. Crec que està portant a Catalunya on mai l'havia portat ningú. No sé ben bé moltes coses ni els perquès de moltes coses, però sí que sé que va endavant tot. Que totes les parts van fent el que cal fer. Hi ha actes protocolaris que cal complir i es van complint. Jo també crec que arribarem a la independència tard o d'hora. Si hem resistit onzes de setembres, esparterades, primosdelarivera, francos i la mare que els va parir durant segles, no resistirem quatre rajoiades més? I tant! Els catalans som ferms! Una abraçada.

    Aleix