I ARA AQUESTS XIMPLES PROHIBEIXEN L’ESTACA A BADALONA.

Passen unes coses impressionants a casa nostra, unes coses que haurien de remoure la indignació de tothom. Com és possible que després des de la mort del dictador l’Ajuntament de Badalona veti que es canti L’Estaca en un concert? No és que qui l’ha prohibit demostra que és un idiota considerable – quan tocava que els músics toquessin la peça de Llach, el públic es va posar dempeus i la va cantar a capella – sinó que des del punt polític i cultural és inacceptable. Qui collons s’han pensat que són aquesta gent? Què més ens prohibiran o, més ben dit, hi ha alguna cosa que no tinguin al seu progrmana prohibir-nos?

La resposta de l’alcalde García Albiol a les crítiques que ha rebut de totes bandes ha estat genial: no s’ha permès la interpretació per evitar “politiqueries”. No està malament, això. Vol dir senyor alcalde que les poliquerietes no les feu vós? Vós us creieum molt mascle prohibint una cançó? Esteu fent mèrits per a que el govern de Madrid us faci director general de la guàrdia civil i poder anar amb un tricorni tot el dia?

Jo encara no entenc que la gent de Badalona hagi votat aquest senyor. I encara menys amb el discurs que feia. Un discurs que deia, simplement, vosaltres badalonins sou els bons i els immigrants són els que tenen la culpa de tot. D’això se’n diu tenir nivell. Per una banda un poble de gent immaculada, impol•luta, virginal i, per una altra, els dolents dolentíssims que si no hi fossin farien que els nòmades fossin feliços i mengessis anissos.

L’espanyolisme no és només gens seductor perquè les classes dirigents espanyoles no fan res per seduir-nos i sí que ho fan tot per a que tinguem unes ganes de tocar el dos, és que els seus representants a casa nostra, en general, et fan venir el pànic al cos. D’on ha sortit aquesta gent? I per què la gent els vota? Algú ho sap?