BREVARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. PLORAR.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
PLORAR. Una de les moltíssimes avantatges que les dones tenen respecte dels homes és que ells tenen el dret atàvic a plorar. Se’l van saber guanyar des del primer dia. Nosaltres, tant gallets, mentre elles lluiten per aconseguir tots els drets dels que fins ara només nosaltres, gaudíem, lluitem per aconseguir drets que havíem perdut sense saber massa bé com, o que pensàvem que havíem perdut. Es un dret que algunes dones i alguns homes encara ens neguen ( també hi ha homes i dones a qui fan por els drets de les dones).

Se’ns ha ensenyat que els homes no hem de plorar, que plorar no fa mascle, que el fet que plori un mascle és vergonyós. Per això quan hem de plorar, sovint ho fem en la foscor de la sala d’un cinema, quan estem sols solíssims a casa, al bosc o a qualsevol lloc on ningú pugui comprovar la nostra pretesa feblesa.

En realitat, però, plorar ens fa forts, aboca fora de nosaltres la tristesa i els fa pujar inexplicablement les ganes de viure i de lluitar per la vida un altre cop.

No sigueu covards, ploreu!


Comentaris

  • la masculinitat [Ofensiu]
    EMBOIRAT | 17-11-2014 | Valoració: 7

    Ho veig com tu.
    I per mi no vol dir perdre part de la meva masculinitat. Els paràmetres de *lo masculí* penso que avui dia estan en revisió , en benefici de tots.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: