“ARA DIGUEU: ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE...” (SALVADOR ESPRIU / RAIMON / E.S.)

Demà els catalans principatins farem història. I no només història a nivell del Principat, sinó història a nivell internacional. I això és així perquè el que s’està plantejant al Principat (per a mi Catalunya són els anomenats Països Catalans i, per tant, tant Catalunya és Barcelona, com Palma, com Perpinyà, com Andorra la Vella, com Fraga i en aquest sentit segueixo més a Josep Guia que a Joan Fuster ) és doblement revolucionari, tant en la forma, com en el fons.

Entendre el fons és simple: es planteja la ruptura amb l’estat espanyol, suposo que això ja s’entén. Però formalment s’està fent una mena de revolució que jo definiria no només com a revolució democràtica – totes les revolucions són democràtiques o no són – sinó jovial. Aquesta revolució catalana del 9N és una revolució novíssima a la història: plena de bon rotllo i fins i tot de sentit de l’humor.

Anava a escriure que és una revolució noucentista però no és ben bé això perquè al costat de l’elegància de persones com la Muriel Casals o la Carme Forcadell, que són les nostres dues BEN PLANTADES, de les que Carner i Xènius s’haguèssin enamorat perdudament, hi ha un contrapunt modernista evident, el toc humorístic de Rusiñol convocant sense convocar i, sobre tot, l’esperit generossíssim de Maragall i una mica del genis de Gaudí, Dalí i Miró. I, per què no?, de Picasso.

Jo tinc aquesta doble sensació: la sensació de que aquesta revolució és imparable perquè te la força de la gent i la sensació de que ens ho enstem passant pipa jugant aquest partit. Enfront de les revolucions sanguinolentes que han marcat el curs de la història, aquesta és una revolució no només pacífica, sinó directament alegre. Fa patxoca ser-hi. Per això a les manifestacions hi havia famílies senceres. I per això demà, el dia d de la revolució, serà viscut com un gran dia de festa a casa nostra.

Si hagués de fer un parell de recomanacions per demà – qui sóc jo per a fer-ne cap? – en faria tres:
1. Exerciu de ciutadans: aneu a votar.
2. No caigueu en cap provocació de ningú: volem un país cívic i elegant i, si més no en aquest sentit, impecable.
3. Oferiu la vostra ajuda a tots els voluntaris i gent de l’ANC que us la demani: això que estem fent és per a tots i tots, poc o molt, podem ajudar.
VISCA CATALUNYA LLIURE!