Presentalles devotes del s.XVII al s.XIX

Algú les ha vistes penjant de les parets de les esglesies o hermites o fins i tot de les catedrals, mostra palpable de la devoció popular. Braços, cames, peus, ulls, tot de cera i al costat retauletes pintades amb la més viva ingenuitat, també crosses, bastons, gorres de mariner, ulleres, un veritable museu humanitari. Allí s'hi demostrava el dolor i l'agraiment, la pietat i les supersticions, tota la vida d'una època de forma representativa, del mes pur caracter popular i exepcional.

Les dites retauletes representant els malalts al llit, en una sala i alcova i sense deixar-se el mobiliari a la moda de l'època. També tauletes representant volcades de carruatges, o desde una finestra i amb tota la família fent la rogativa, tot molt detallat segons l'artista.

A l'església de la bona nova
es podia llegir aquesta retauleta
"S'ampazo un boton
queria ir y no iba,
hizo la rogativa y fue.

No va ser només el poble que va tindre aquesta costum i aquesta fé, sinó que la noblesa i fins i tot la casa reial s'hi va representar, encarregant moltes vegades els millors argenters les seves propies presentalles.

La gent de mar i va estar molt ben representada confeccionant especialment uns barquets deliciosos, petites obres d'art populars, per la bona fé que estan fets, eren de boig i supersticiosos puig que estaven esposats a molts perills, tenint en compte que els segles XVIII i XIX les nostres costes estaven invadides per la pirateria, lladregots i contrabandistes, es feien robos, assalts i tota mena de fechuries. Els mariners donaven molta importancia al vent doncs era el causant dels temporals.

La veu popular deia que vivia a la Barceloneta un llop de mar que se les donava de entendre d'on venien els vents i que els dominava amb la punta de la barretina, la gent de mar li van donar el nom humoristic de Joanet dels Ventalls.

Jo aconsellaria de fer una passejada per el museu maritim de Barcelona i aixi poder contamplar de prop aquestes petites embarcacions, grans obres plastiques fetes per les mans i bona fé de la gent del nostre poble.

Maria Pilar (Valeria)