ELS HERBOLARIS

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Si en l'escala mèdica els herbolaris ocupen el darrer graó en el fervor popular han tingut sempre un lloc distingit.
La gent anava a ca l'herbolari en casos de pura necessitat i quasi sempre per transcripció del metge. Els herbolaris, en canvi, eren una prolongació de casa, una mena de camp cassola on es cercaven les herbes remeiares com es podrien collir tomàquets i cebes a l'hort. De metges i apotecaris s'han dit coses greus i divertides, verdes i madures, però la sàtira popular no s'ha entretingut mai, que sapiguem, a fer blasmes i epigrames dels modestos herbolaris que tenien el privilegi, si més no, de ser els remeiers més antics de la humanitat. Era una dita proverbial quan un home feia una despesa extraordinària en xeflis i refrescos la de "més val així que anar a ca l'apotecari" perquè mossegava més aquest amb el cos d'una sola medicina que no pas el que venia un sac d'herbes.
La bona època pels herbolaris fou quan estigué de moda el mètode curatiu d'en Raspall que prescindia de metges i de farmacèutics. Aquest sistema guanyà molts adeptes. Llevat de la càmfora element bàsic dels medicament escrits per en Raspail, que es podia comprar a la drogueria, la major part dels altres ingredients es trobava als herbolaris.
Prou ho anunciava un herbolari del carrer de Sant Pau HERBOLARIO BOTANICO PLANTES MEDICINALES I VEGETALES DEL SISTEMA RASPAIL.
Molts herbolaris com a moltes farmàcies confeccionaven el licor o elixir conegut amb el nom de Garuc d'antiga tradició en els remeis casolans que servia per guarir els dolors i còlics prenent-ne una cullerada com qualitat de beguda de plaer.
La font d'ingressos més important dels herbolaris eren les sangoneres. Aquest animalons es feien servir abundosament com a xucladors de sang dels malalts.
Molts es limitaven a tenir a l'aparador unes peixeres, amb els animalets, però d'altres, amb més pretensions hi afegien un ninot i que restà la mostra característica dels herbolaris. En algunes velles botigues d'herbolaris es poden veure encara aquestes figures i valdria la pena que no es deixessin perdre i anessin a parar al museu de la ciutat.
Cada botiga té la seva figura diferent a la Barcelona del s. XIX. Una herbolari ben conegut i que encara podem admirar era la del carrer del Vidre i que en entrar tenia una columna amb un Galeno a dalt. També és de mencionar el del carrer de la riera del Pi que tenia un ninot amb abillament i barretina. La del carrer de Santa Anna té una figura que porta sangoneres enganxades al braç i a la cama.
Un cop a l'any el dia 11 de maig diada de Sant Eudald i Sant Ponç, tota la flaire de les herbes i flors vessava sobre la ciutat i la seva fragància encisava els altres productes de la terra i de la pagesia.
Les mestresses de casa feien manats de espígol per posar-los entre els matalassos. A la fira de Sant Ponç es podia trobar arrop, caragols, oli de llangardaix, llavors i cabeces, olives i hortalisses confitades, rosolis, ratafies i aiguardent compost.

Comentaris

  • HOLA, estimada amiga,[Ofensiu]
    kukisu | 11-04-2009 | Valoració: 10

    M'agradaria continuar llegint els teus relats, sempre tan interessants, i no perdo la il·lusió que pudui ser algun dia, en algun moment que sigui com l'albada d'un nou renéixer per als relats.
    Sàpigues que t'esperem i estimem molt!

  • Perdona Maria Pilar[Ofensiu]
    roda03 | 03-11-2008

    Hola Maria Pilar,
    He estat i estic fent un llarg camí que he emprès després de molts desitjos personals. Estic cansat perquè el camí és llarg, però alhora molt content perquè molt somnis que tenia s'han anat convertint en realitat.
    Pot ser en el meu humil poema "Camí del silenci" i trobis algun senyal. No havia escrit res més des de "Floquets de poesia".
    Espero que tot et vagi molt bé, perquè si algun moment tinc per entrar al quarto de relats, no sé perquè però sempre ti veig asseguda.
    Molta sort i fins al poema de Nadal que aquest si que crec que l'haig de compondre per a vosaltres i per a mi.

    Brindo pels camins d'amistat i pel silenci.
    Roda03

  • Encara...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2008 | Valoració: 10

    ...recorde l'herbolari del carrer Vivons a la Russafa antiga de la que ja irremeiablement no queda res, les seues herbes i aquells flascons blancs de porcellana en els que hi ficaven tot tipus de licors, el romaní etc.
    I de les herbes que més mal m'han fet recorde les que servien per a purgar el cos, t'ho passaves molt malament i després et quedaves amb ganes de descansar de tan purgat com estaves, hui no sé si millor o pitjor, estan les farmàcies encara que també es conserven les herbolàries, jo en conec un parella al meu barri, i estan per a purgar els supositòris que jo són els únics que tolere perquè els seus efectes purgants són més lleugers que els dels fàrmacs o les herbes, jo per la boca no m'agrada purgar-me, passes uns mals moments a l'hora de fer les teues necessitats.
    Encara m'esvere dels coneixements que tens sobre la Barcelona antiga i els nostres pobles i les nostres costums, segueix així Mª Pilar i delicta'ns amb els teus contes plens de saviesa, un petó i fins demà i que passes un bon estiu.

  • Endavant sempre![Ofensiu]
    kukisu | 26-06-2008 | Valoració: 10

    Quan els infants de ciutat entraven a ca l'herbolari per comprar-hi regalèssia, s'obria tot un món de fragàncies i d'herbes que eren testimoni de la gran riquesa dels pobles, als quals molts no tenien oportunitat de viatjar.
    Un relat, com tots els teus, que deixa testimoni d'una època.
    Un grapat de petons, Maria Pilar, com sempre, amb la fortalesa i la il·lusió que et caracteritza!

  • TORNEM A LES ARRELS[Ofensiu]
    jos monts | 25-06-2008 | Valoració: 10

    Els herbolaris !on són?.
    De la medicina tradicional, hem passat a la medicina convencional, "plàstics, químiques, formulades en laboratoris.
    El 95% no alleugerant ni guareixen la mes mínima patologia funcionals corporals.
    Això si alleugeren el pes de las butxaques.
    De un simple dolor d'estomac, que antiguament és podia guarir amb un petit bravateja dispensat per l'apotecari o curandero, a la laparoscòpia que si et descuides et queda una gastrointestinal per vida.
    Tornem a donar confiança a la medicina tradicional "herbolaris i curanderos".
    I si ens tenim que morir morirem igualment.

    Salutacions

  • Felicitats Maria Pilar[Ofensiu]
    Frida/Núria | 23-06-2008

    per tenir 225 relats publicats, felicitats per aquest esperit que transmets. Particularment trobo les històries que llegeixo, curioses i interessants.
    Un gran treball! M'agrada llegir-te, encara que no sempre deixi comentaris.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

274838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com