Els instruments de corda de la Barcelona del segle XVIII

Tenim molt poca documentació referent a la noblesa de la Barcelona del S. XVII i XIX, que tracten sobre els seus estudis de guitarra i de viola (instruments de corda). Tenien opció d'aprendre aquesta sonaria els fills de la aristocràcia barcelonina. També se li pot afegir la dansa que la gran majoria seguia per la seva educació.
A la biblioteca de Catalunya es conserva un gravat del 1757, que representen vuit vinyetes d'alumnes ballant mentre d'altres estant tocant.
L'escola de cordelles va ser creada a l'any 1538 fins a la seva extinció al 1767. Un dels primers documents que coneixem és del 2/03/1716 i es refereix als germans Antoni i Manel d'Amat i de Junyent, el seu oncle i tutor Francesc d'Amat i Planella els hi compra dos instruments de corda.
Antoni d'Amat serà el pare del baró de Malda, escriptor dels coneguts "Calaix de Sastre". El seu germà petit Manel d'Amat i de Cortadas serà Virrei del Perú.
Els dos germans d'Amat van estudiar el 1761 fins al 1776 a l'escola esmentada anteriorment.
Gràcies precisament al diari privat del baró de Maldà coneixem una sèrie de nobles que tocaven la guitarra casi tots de la generació del més universal guitarrista català de l'època Ferran Sor (1778-1839).

Aquests aristòcrates eren el noble Francesc Gelpí, fill del propi Josep M. d'Amat i Amat, el fill del marqués de Camany i Francesc M. Sabater i Camps.

El calaix de Sastre del baró de Maldà ens parla de molts episodis de la seva viola i dels noiets que anaven a tocar a la catedral i l'església del Pi i aprenien dansa a Santa Maria del Mar.
Va ser una època magnífica per dedicar-se a escoltar els instruments de corda amb la seva sonaria.

Maria Pilar