Els àpats tradicionals a Catalunya

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Un tupí és una gerra de terra on es preparen la tupina, que consisteix en introduir trossos de porc dintre del llard, que prèviament s'ha fregit. També es fan tupins de cacera com, perdiu, coloms i guatlles. Això es menja normalment a l'hivern acompanyat d'un bon plat de llegum i és un plat excel·lent.
És curiós que en tots els àpats típics de Catalunya hi hagin les seves vaixelles adequades. Per exemple a la zona de Lleida per l'àpat del dia del funeral s'usa uns plats de terra vermella amb una lletra M el mig molt grossa, que volia dir plat del dia de morts.
També feien servir un càntics molt grossos d'aigua, tipus aiguamanils, perquè la gent s'hi rentes les mans i una tovallola blanca per eixugar-se les mans.
La teula és parada amb dues tovalles blanques.
Presidia la taula el cap de dol amb barretina negra i capa. Assistia a l'àpat el Sr. Rector o algun capellà al seu lloc. Normalment els homes es posaven a un costat de la taula i les dones a l'altre.
Les dones acostumaven a resta amb la caputxa o la mantellina posada.
Durant l'àpat es parlava poc i baix. El menú era moderat, consistia amb escudella i carn d'olla i un entrant de carn de llana o de porc però mai de ploma, per postres no podien menjar dolços i fruita tendre, però sí que les nous, les avellanes, les ametlles i els pinyons
Quan el dinar era acabat es deixava la cambra a les fosques i davant de les capelletes , que en aquells temps era molt corrent, s'hi encenien uns ciris . El capella cantava uns responsos i amb els altres comensals dediquen unes oracions a l'anima del difunt. Acabada la cerimònia acudia el cap de dol amb una safata en la que es posaven uns paquetets que contenien l'almoina pel capella. S'acostumava a embolicar l'almoina amb paper blanc.
I per acabar donaven un tall de coca als comensals i els amics del difunt encara que no assistissin al enterrament.

A cada lloc de la nostra terra hi ha diferents costums de l'àpat de difunts.
Per la Garrotxa mengen escudella d'arròs i fideus i una amanida a la que no hi poden falta les olives negres.
A Roca Llaura a la vora d'Olot, el parent més pròxim al difunt no participava a l'àpat i se seia al costat de la taula, amb la barretina i la caputxa posada i els rosaris a la mà, mentre que els comensals menjaven un senzill arròs de bacallà.
A Mallorca menjaven freginat i un altre anomenat peuada que consistia amb truita de peu de porc i sucre, per postres bevien vi ranci.

Comentaris

  • M'ha agradat [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-06-2008 | Valoració: 10

    aquest text que has escrit, jo he assistit en un poble de Tarragona a cerimònies funeràries després de les quals, els familiars, fan un àpat. En les dos ocasions em va sorprendre moltíssim fer aquell tiberi.

    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Que vagi d'agust... [Ofensiu]
    jos monts | 02-06-2008 | Valoració: 10

    Tu i amb la teva ploma deixant fe en els teus fantàstics relats, sou un pou de saviesa.

    En la primera part del teu relat m'has fet entrar gana, "això que ja he dinat".

    No hi ha com un bon sopar amb verdura, i un bon tros de costella de porc del tupí.

  • Abans i ara[Ofensiu]
    kukisu | 01-06-2008 | Valoració: 10

    Quins costums més arrodonits, els d'aquestes terres catalanes! Quan els morts es vetllaven a les cases, hi acudia tot el veïnat de mica en mica per fer companyia a la família. La porta que donava al carrer romania amb una de les parts tancada, en senyal de dol i perquè se sabés que hi havia una defunció.
    Ara sembla ben bé que els morts facin nosa, de seguida al tanatori i a enllestir-ho com més aviat millor. Cal ser moderns, oi?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

279052 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com