Pregueu i no rieu, que això és una cosa sèria

No fa gaire coincidien en una xerrada organitzada per la seva fundació, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Toni Soler, artífex d'aquests programes d'humor com Polònia, Crackòvia i Vinagre, a la televisió; i Minoria absoluta, a la ràdio.
Pel que he llegit a El Periódico (no m'hi van convidar) l'expresident renyava Soler tot preguntant-li "¿Per què hi poseu el Papa si voleu fer una sàtira política? i li deia que el Papa no és l'imbècil que presenten. Vaja, ha descobert la sopa d'all! És evident que Mas tampoc no va cridant "Guapo! gràcies!", ni Maragall diu "Què cabroon!", ni Nadal està un dia sencer fent una entrevista, ni...

D'això se'n diu "paròdia".

Un cop més -i permeteu-me que ho escrigui en castellà-: "¡Con la Iglesia hemos topado!".

Seguint amb la xerrada Pujol-Soler, l'ex president li va dir a Soler que el Papa no fa política i, per tant, "no toca" que surti a Polònia. Vull aclarir per endavant que sento una gran admiració pel president Pujol, per la seva vasta cultura, la seva manera d'expressar-se, tot i que no puc dir que coincideixi en moltes de les coses que va fer durant el seus anys de govern (democràticament elegit, això sí). Però en aquesta afirmació... perdó, he sentit bé? Diu que el papa no fa política? Diria jo, senyor ex president, que aquí heu patinat una mica. Que el Papa no fa política? El Papa és el cap d'estat d'un dels estats més petits i influents del món. I un cap d'Estat és un home polític, fins i tot el nostre irresponsable rei d'Espanya -ep, no ho dic jo, que sigui irresponsable, ho diu la Constitució-.

Però no només això, l'Església, malgrat ho vulgui dissimular, és una estructura política que intenta influir en la societat per una via política. Quan el Papa exposa què pensa de la laïcitat, quan intenta dir què cal fer en l'avortament, o qualsevol altre tema social, no està fent política?
Al llarg de la història tots els papes han fet política... Han organitzat croades, han muntat tribunals inquisitorials funestos, han muntat policies. Fins i tot han fet polítiques culturals, creant una llista de "llibres prohibits" anomenada Index Librorum Prohibitorum, on hi van posar autors cabdals (sobre això, recomano un interessantíssim article del filòsof Jordi Llovet aparegut a El País, dijous 16 d'octubre de 2008).
Fins i tot ara, quan s'està intentant jutjar el franquisme, l'església fa política, intentat beatificar - corre cuita i de cop volta - 500 capellans franquistes.

Tot això no és prendre partir polític... No, i ara! Deu ser la meva vista, una mica miop, estràbica i astigmàtica, que no veu la realitat amb prou cura.

Bé, em sembla perfectament legítim que el Papa, com a home polític, aparegui a Polònia i que ens puguem riure amb la seva paròdia.
Què passa? No podem riure de l'església? Sembla que no. Woody Allen, fa poc deia que ens podem riure de tot. Fins i tot de l'11-S- deia ell-.

Tan de bo fos veritat.