Potser no som tant

Potser no ho som tant, d’innocents, de culpables... o si.
Imagino que el resultat del judici dependrà del que deixem, de si hi ha prou, llavors, per continuar jugant... o si els nostres hereus, per contra, ens faran responsables de no haver deixat més que engrunes per als infants que vindran...

De vegades, fa esgarrifar ser conscient de la nostra responsabilitat envers les generacions futures, oi?

T’envio una abraçada en procés de maduració,
Unaquimera

els seus reflexions, en llegiré de més!

Com sempre un altre mos de saviesa que em fa adonar que per la teva senzillesa es pot arribar a sospesar grans veritats.
Un plaer llegir-te, com sempre.

Abraçades per a tu i la Teresa

pel teu contacte tan proper i per compartir tantes coses.
al meu poema cadenes rovellades l'instint es refereix a la part més primitiva i animal que portem dins, la que apaeix en moments molt especials...

Aprofito per, abusant de la confiança...

Convidar-te a dues coses:

1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
Rdm nº 1

2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit

T’hi espero .
Gràcies per endavant
Joan