postdata

jo em vull trobar un missatge així a la porta de la nevera!!!
xDD

Magnífic! m'ha fet riure jeje però m'has marejat una miqueta amb tanta matemàtica noi.......................xDD les odiO taN!!!!! jeje

P.D: jO Sóc De LletrEs! xDD

Molts petons!!!!

laura^^

però estudies alguna cosa relacionada amb ciències? (amb les matemàtiques, en concret). He vist que sovint hi poses elements, figures geomètriques, línies, operacions matemàtiques...

és curiós, si més no


Si mai arribes a ser un poeta d'aquells que s'estudien en llibres, crec que tindran molt, per analitzar i comparar, i trobaran relacions segurament interessants.

Els teus poemes, tot i que diferents, solen tenir sempre el mateix aire a tu, cosa que et fa inconfusible. Ningú més que tu, és capaç d'escriure com ho fas, justament perquè crec que segueixes una mena de normes pròpies. No unes normes com les solem entendre, normes de mètrica, o de parlar sempre del mateix i de la mateixa manera. No vull dir això. Però estic convençuda que, dins del teu cap, hi ha uns esquemes més o menys fixes (que potser són molt elementals, és com dibuixar un carrer amb una línia: és molt bàsic, però ja és un esquema a seguir que pots repetir infinitat de vegades), unes figures que t'agrada repetir (encara que no sigui sempre amb les mateixes paraules, allò que et deia de les matemàtiques, per exemple, o parts del cos una mica viscerals, i si no m'equivoco, també fas servir forces elements del mar, crancs i així...), i que potser no n'ets conscient ni tu mateix, però vaja, crec que hi són, si no no m'explico aquesta similitud-diferència que hi sol haver en els teus poemes.
La manera de muntar els versos, les comparacions, les metàfores,...

Ja t'ho he dit més d'una vegada, i no sé si això és bo o dolent. Ets molt bo, escrivint poesia (i sí, el relat aquell poètic també és molt bo :P), però no sé com et mouries dins d'altres àmbits (de totes maneres, no sé què et dic, si jo mateixa sóc conscient que jo també tinc un estil força definit, i sovint em costa sortir-ne). És només un dubte que tinc :P i no em voldria fer pesada, només és que, com més et vaig llegint, més detallets et vaig trobant, potser hi ajuda la teva promisqüitat. Un teu poema, així aïllat, algú el pot llegir, i agradar-li. Però crec que vals encara més llegit en conjunt. I anar descobrint, doncs això, detalls i similituds.


Bé... ara m'ha sortit tot. D'aquí un temps, ja veuràs que t'ho torno a repetir :P


Vagi bé!


Tiamat