Por

Un relat de: Judith Malina

Sentia una mena d'opressió al pit... no sabia com descriure-ho , semblava com si portés alguna cosa dins que li pesava molt. Tenia una mena de sensació de cansament , de mareig...

Encara se'n recordava , del Jordi. Totes les bones estones que havien passat... aquella tarda que ella sortia de l'institut , avorrida , amb cara llarga , i ell era allà davant , esperant-la per portar-la al cine o a qualsevol lloc. Una nit que va escapar-se de casa a les cinc del matí perquè ell la va trucar. Un dia sencer de compres , fent el burro pels centres comercials , emprovant-se tones de roba. Tantes i tantes nits de concert , fent-se petons d'amagat i mirant-se amb aquella complicitat que ningú podia desxifrar...

Sabia que estava sola al món , que no tenia gaires amics , que no li importava a massa gent. N'era conscient , però alhora sabia que tenia el Jordi al seu costat , algú que l'estimava , la protegia , la cuidava , l'entenia , la comprenia. L'ajudava a tirar endavant , des de la distància , per fer front a tots els problemes que se li presentaven. Se sentia segura , al seu costat. Se sentia valenta , forta.

De sobte... una nit , tot es va trencar , tot es va espatllar. I tot , de sobte , tot havia canviat... ell , dolgut. Ella , penedida. Va poder la ràbia contra l'amor , i aquella màgia que els unia es va desfer. Des de llavors , a la seva cara no s'havia dibuixat un altre somriure. Res del que l'envoltava podia treure-li del cap la idea d'haver quedat abandonada , abandonada en un vaixell en alta mar , anant a la deriva... Amb el destí encaminat a no trobar un destí , a perdre's pels laberints del món... Sense saber on anar , i què seria d'ella en un futur , un futur sense el Jordi... un futur sense el Jordi! , només de pensar-ho , començaven a brotar llàgrimes incansables dels seus ulls! Se sentia buida , sola , fràgil , petita enmig d'un univers infinit...

I notava una mena d'opressió al pit... com si portés alguna cosa dins , sense saber com descriure-ho , que li pesés molt. Una sensació... de mareig , de cansament...

Comentaris

  • Perdre[Ofensiu]
    Yuna | 01-02-2006

    a qui estimes et dona aquesta inseguretat que transformem en por, en por de no poder trobar mai més el que teníem.

    Endavant i ànims.

    ¶:)

  • Descrius...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-02-2006 | Valoració: 10

    ...molt bé la por. Un cop s'ha establert dins teu costa molt de treure. Sort que no hi ha res escrit i l'endemà surt el Sol i la seva llum et pot portar altra cop a la tranquil·litat i al amor.
    M'agradat molt. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Judith Malina

Judith Malina

6 Relats

10 Comentaris

4824 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
LA TRISTA VIDA D'UNA DONA...

El primer que aprèn
és que no és un home
i tard o d'hora
el ser dona
es torna una càrrega...