Un món millor?

Un relat de: Judith Malina

- És possible , i tant que ho és.
- Au , va , Laia - la Maria sempre contestava així quan no tenia més arguments per respondre la seva amiga.
- Que no , Maria , que no , que et dic que es pot fer - la Laia insistia , des de feia hores -. El que passa és que a tu també t'ha xuclat les neurones aquesta mena de món capitalista de merda...
- Laia , no et passis , eh!
- Però és que és veritat! Tot són diners! I més diners , i més , i més , i més!Els diners només han portat problemes i més problemes. Des que van aparèixer , que hi ha hagut baralles i lluites i... coi , fins i tot ho deia Marx. Els patricis romans explotaven els esclaus. Els senyors feudals explotaven els pagesos. Els burgesos explotaven els obrers. I avui en dia , els burgesos segueixen explotant els obrers... i tot pels putos diners! Per treure el màxim benefici de les coses , que uns poden ser molt feliços i els altres s'han de fer fotre...!
- Però a veure , Laia. Quina alternativa proposes , als diners? Tu et creus que la gent anirà a treballar , sense cobrar un sou?
- Però tu , per què el vols , el sou?
- Cony , per menjar... i comprar-me roba , i pagar la hipoteca , la llum , l'aigua , el gas , el telèfon... lògic , no?
- Doncs ja està. En comptes de pagar-ho amb diners , paga-ho amb hores de feina. Dóna a la societat el que vols que la societat et torni. Només es tracta d'eliminar una part del procés , és canviar l'intercanvi de moneda per l'intercanvi d'espècies...
- Sí , com els prehistòrics...
- Collons , és que és així. Seguien les lleis de la natura , aquells , que són les millors que hi ha. No tanta Constitució ni Estatut , seguir les lleis de la Natura , que és la mare de tots nosaltres , hòstia!
- Laia , no podem tornar a l'època de les cavernes!
- És que no t'estic dient això. Només et dic que no hauríem de fer tanta tonteria i tant d'enrenou per les lleis , quan les lleis són el que més t'oprimeix. L'ésser humà busca sempre la felicitat... i la felicitat és la llibertat.
- La llibertat! Però no veus que amb llibertat , sense lleis , tot se n'aniria en orris , Laia? Si jo m'emprenyo amb tu i et mato , ho puc fer i em quedo tan tranquil·la!
- Doncs no senyora , perquè no sortiria de dins teu , matar-me. L'humà neix bo , saps? , és mentida tot allò que diuen de la poma d'Eva i el pecat original... Déu és una part més del sistema , t'expliquen que si ets dolent , és perquè Ell ens ha fet així , i així no t'has de sentir culpable... Pensa-ho: eliminant els diners , els caps , les fronteres , tot el que t'oprimeix... tots serem molt més feliços. Només cal que tots posem alguna cosa de la nostra part... aprenem a compartir i a respectar-nos... i mai més haurem de sentir notícies de guerres , assassinats , robatoris , atemptats i totes aquestes coses.
Es va fer un petit silenci.
- Au , va , Laia.

Comentaris

  • per fi[Ofensiu]
    B. Julià | 26-08-2008 | Valoració: 9

    ma impressionat llegir el teu text i veure les meves propies idees (o molt semblants) en un text d'altri. Realment m'ha agradat, m'ha agradat molt. I no nomes per les idees, sino pel llenguatge i sobretot per la manera en que ho escrius. Es una conversa normal, es a dir, la podrien tenir moltes persones, almenys en un principi, pero despres es demostra que no que nomes unes poques podrien seguir aquesta conversa de fet la maria i la laia, tot i que no les caracteritzes, les veiem perfectament. Tenim a la noia superficial i conformista i a la noia, com dic jo, idealista pero realista; es a dir, que creu en maneres de canviar el mon pero q no son tan utopiques com molta gent es pensa. En definitiva, ma agradat molt, tinc algun text que es refereix a aquests temes i properament men publicaran un altre.. Si vols llegir i comentarlos, ja ho saps. Molta sort i segueix escrivint que tens fusta!

    julia

    p.d. perdona per la manca daccents pero es q al lloc on soc ara no existeixen els accents en els teclats!

  • Un mon millor![Ofensiu]
    Arbequina | 31-05-2006 | Valoració: 8

    Certament, conec pocs que creuen que el mon és tal com el voldrien. Malauradament, i a pesar de la bona fe, que comparteixo, no puc, per més que ho vulgui, creure en la utopia de la bona gent.
    Sempre m'ha obsessionat el tema sobre el que escrius, i ho he comentat amb amics, que professen tota mena de credos politicoideològics. Ningú es posa mai d'acord sobre què esta malament i, clar, sobre que cal sol·lucionar.
    En fi, és un tema complicat.
    La gent, per molt que diguessin certs filósofs francessos, no neix ni bona ni dolenta, ni tampoc la educació (que es pot pensar imposada per un sistema continuista, etc) ens fa millors o més dolents, o, almenys, no és decisiva.
    Tal com jo ho veig, els humans depenem extremadament del caràcter i dels instints en les relacions socials. No és tan sols cosa nostra, sinó dels simis. Els simis són l'espècie més violenta que ha vist aquesta terra. En fi, sí que hi ha gent bona, però n'hi ha que no. Com fem millor el mon els bons? Imposant-nos? Dictant...? S'ha de respectar tothom, a més, potser no som tan bons els bons. Més d'un cop ha passat.
    Vaja, com pots veure per la llargada del comentari és un tema que m'apassiona. També em desespera, perquè començo a comprendre que no hi ha sol·lució. Això sí, mai perdo la voluntat.
    Un altre comentari que et volia fer, aquest de caràcter menor, és que ara mateix estava estudiant pels exàmens d'economia que tinc el mes vinent. M'ha agradat sentir com desprecia algú els diners. Però, i això és opinió extraacadèmica, els diners no són sinó l'expressió de les relacions socials. Els diners no són altra cosa que l'intercanvi eficient (a no ser que el vulguis treure, però llavors t'ho hauràs de fer tot tu).
    Espero que no et prenguis el comentari com una crítica negativa. Tan sols estic molt acostumat a rebutjar mons tan millors, normalment, els que jo voldria o que crec que funcionarien.
    I ara vaig a llegir la segona part (que és el que anava a llegir i que m'ha portat a llegir primer aquest text)

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • gatxan | 30-01-2006

    no entenc com ningú ha comentat aquest relat. (acabo de veure que es d'avui .... jejeje jo ala parra...)
    la veritat és que jo no tinc gaire a comentar... simplement que podriaenganxa una mena d conversació igual q la teva pq m'has tret les paraules del meva, en serio. has plasmat tot el que penso, tal com ho exposa una en el món sense diners com l'altra que ho veu tot com... ho veu tothom jeje ;)
    m'ha encantat llegir i poder veure que hi ha gent que pensa així... :D
    pq seria tant fàcil viure així....

  • gatxan | 30-01-2006

    no entenc com ningú ha comentat aquest relat.
    la veritat és que jo no tinc gaire a comentar... simplement que podriaenganxa una mena d conversació igual q la teva pq m'has tret les paraules del meva, en serio. has plasmat tot el que penso, tal com ho exposa una en el món sense diners com l'altra que ho veu tot com... ho veu tothom jeje ;)
    m'ha encantat llegir i poder veure que hi ha gent que pensa així... :D
    pq seria tant fàcil viure així....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Judith Malina

Judith Malina

6 Relats

10 Comentaris

4831 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
LA TRISTA VIDA D'UNA DONA...

El primer que aprèn
és que no és un home
i tard o d'hora
el ser dona
es torna una càrrega...