Cercador

Llista categories

Més del que em dónes és menys del que t'estimo

Un relat de: Judith Malina

Més del que em dónes és menys del que t'estimo
Amb prou feines m'en recordo del que és viure sense tu
Recordo els primers dies , què maco era tot!
Cada minut que passa ara és un infern més..

Gent que no m'entén ,
Idiota , em diuen , per estimar-te
Besades que em deus per haver-me fet mal
Estrelles que ens falten per observar
Romanç d'ensomni el que ja no viurem
Torno a ser jo aquest cop la que plora..

Soledat és la única companyia que tinc
Esperança que em queda per tornar a abraçar-te
Ràbia per no haver sabut fer-ho millor..
Recorda'm que intenti oblidar-te
Ara , que ja sé que serà en va!
Només em quedaria un remei , que seria..
Odiar-te..

Comentaris

Afegir comentari

Molt bó![Ofensiu]
Arbequina | 31-05-2006 | Valoració: 8
Si l'he entés bé. És acàs un poema sobre el maltractament de les dones per part dels homes. Pot ser que pensis, quin beneit! És el que se m'ha passat pel cap. Sàpigues que, si és que he acertat, em sembla boníssim

Felicitats.

Arbequina.
l'odi...[Ofensiu]
Capdelin | 31-05-2006 | Valoració: 10
anul-la l'oblit i alimenta la memòria i fa olor a derrota.
Millor la indiferència... però costa tant ser indiferent, perquè som vius i tenim sentiments.
Un poema amb regust amarg... com la vida en certs moments.
Una abraçada