Un món millor (II)

Va entrar en silenci. Arribava una mica tard.
- Bé , doncs. Després de la petita introducció que hem fet , passarem a explicar el pla. Laia , per tu que has arribat tard - la Laia pensava que hauria passat desapercebuda i per un moment es va posar un xic vermella - , només hem explicat una mica com vam celebrar la reunió per decidir el pla , pels que no hi eren.
La Laia va somriure una mica , i va donar pas a la Llum a continuar amb el seu discurs. La Maria , que seia al costat de la Laia , va deixar anar una mitja rialleta , sabia que a la Laia la posava nerviosa ser per un instant el centre d'atenció involuntàriament.
- Bé , com sabeu , la reunió d'avui és clau perquè tot funcioni com ha de funcionar. Aviat farà dos anys que ens trobem aquí , tres cops per setmana , per discutir sobre el mètode , i finalment hem arribat a un acord i és l'hora de posar-lo en marxa - la Llum va fer una petita pausa i va mirar els centenars d'assistents a la reunió -. Cadascun sap el que ha de fer , i avui ens queda decidir el moment de l'actuació.
Va treballar uns minuts en l'ordinador per establir videoconferència amb la Ciutat Gran , la capital de la seva comarca , on s'estava celebrant una altra reunió clandestina , amb milers d'assistents més.
- D'aquí a uns minuts , la Sara ens farà el seu discurs per començar l'acció - va mirar els assistents i va agafar aire -. Esteu tots a punt , oi?
Tothom va contestar que sí.
- Bé. Passo a llegir l'informe definitiu que ara mateix enviaré a la Ciutat. Primer: la persona escollida per representar el Govern Provisional és Llum Saura , és a dir , jo mateixa - tothom va riure mentre ella somreia , bromista -. Hi esteu d'acord?
El sí va ser unànime.
- Tots ens comprometem a dur a terme la nostra tasca sense saltar-nos cap punt de les instruccions. D'acord?
Centenars de persones dient un sí absolut.
- Crec que tots estem d'acord en tots els punts. Estic impacient per comunicar-ho a la Sara i començar l'acció.
L'assamblea sencera va somriure , mentre la Llum enviava el comunicat a la Ciutat Gran. Només calia sentir les paraules de la Sara , la representant del Govern Provisional a la Ciutat , i en poques hores començaria l'acció. L'acció definitiva.

La Laia estava feliç i alhora nerviosa. Ella , que sempre havia pregonat els seus discursos anti-sistema , que sempre havia lluitat aferrissadament per la causa , que havia convençut la major part dels assistents a les reunions per anar-hi i havia predicat un missatge per a convertir el món en un món millor , se sentia per primer cop satisfeta de la seva feina. Després de discussions , baralles i molts problemes , havia aconseguit que el seu somni es fes per fi realitat.

Es va produir un breu silenci quan la Sara va aparèixer a la pantalla.
Després de donar la benvinguda als milions de persones que en aquell moment , va començar amb el seu discurs.
- Som aquí perquè tots creiem en una mateixa causa , perquè tots creiem en la igualtat d'oportunitats , la igualtat de drets i de deures , perquè creiem en el respecte i perquè volem aconseguir que el món sigui millor per a tothom. Per això hem preparat acuradament aquest pla i ens hem compromès a dur-lo a terme sense dubtar , i per transformar la vida en una vida molt millor per a tothom. Tots tenim clar el nostre paper i volem actuar perquè creiem en nosaltres mateixos , creiem en la solidaritat i creiem en el futur. I sobretot , creiem en la llibertat.
Tothom va aplaudir eufòricament a la sala. El discurs havia estat breu , però molt efectiu.
- Per acabar , us comunico que l'acció es durà a terme el dimecres , a les dotze de la nit. Als representants , escollits lliurement pel poble , us vull recordar la vostra tasca , i com s'ha de dur a terme. Heu de tenir molt clar com s'ha de fer , i fer-ho sense por. Sabeu que tenim el suport incondicional de tres milions i mig de persones en tot el país , i d'un total de vint-i-set milions arreu de l'Estat. Per tant , esperem que el dimecres ningú es faci enrere i tot vagi com ha d'anar. Us desitjo molta sort. Em despedeixo ja , per acabar de completar els nostres informes.

La reunió s'havia acabat amb un gran optimisme. El dimecres , tothom estava inquiet i nerviós. La Llum , aquella nit , entraria a la seu del govern , l'ajuntament , i prendria possessió del poder per la força , amb el suport de més de la meitat dels ciutadans.
Unes hores abans , es trobaven a la seu de les reunions. La Llum sabia que , amb aquest pas , canviaria el futur de tot el país. Estava nerviosa , i una mica espantada. Però quan va arribar l'hora , va decidir donar el pas i es va presentar a la porta de l'ajuntament.
I allà va començar el pas definitiu cap a la llibertat.