pomes

Un relat de: llu6na6

Feta una desferra està la bicicleta.
Desmuntada. Mig amagada, a l'angle
del jardí on la brossa dorm un son d'ombres
i mirades mortes. Miro les rodes,
que encara corren pels
camins escarbotats de la memòria,

Giravolten a mil revolucions
el conte enrera. Amb elles creu els paratges
despintats de la infantesa. El sol m'enega,
la llum, i aquella olor tan intensa que
penetra els ulls, la pell, la set,
i em sacseja
com un arbre a desdir de pomes roges
que cauen, madures, una rera l'altra,
damunt d'aquest meu, somiar despert.

Comentaris

  • jaumesb | 28-06-2006 | Valoració: 10

    records d'una vida senzilla
    que encara podem reviure

  • Aquest l'has fet amb presses?[Ofensiu]
    Bruixot | 28-09-2005

    Ara serè una mica crític. Un a de freda i una de calenta!
    M'encanta com comença, sobretot el tros:
    on la brossa dorm un son d'ombres
    i mirades mortes. Miro les rodes,
    que encara corren pels
    camins escarbotats de la memòria,

    (fora de l'última coma, que hauria de ser un punt).
    La frase aquesta de les rodes que encara corren pels camins escarbotats de la memòria, m'encanta. Per mi el poema es podria acabar aquí, gairebé.

    Ara la segona estrofa. Hi ha alguns errors lingüístics: hauria de ser el compte enrera, no?
    Amb elles creu no hauria de ser creuo, o creuen, o alguna cosa així?
    El sol m'enega, No se que vols dir...
    Després sembla que tinguis pressa per acabar. I ens parles de pomes, que no se a qué venen.... i una pila de comes, crec que en sobra alguna, no?
    En resum, que tenies pressa per penjar-lo?
    Jo sempre dic: encara que estiguis a casa sola i pensis que ningú s´ho mirarà, pensa que a RC som uns quants que de tant en tant anem rebuscant entre els escrits. Ni que sigui per tu mateixa....
    I el plaer d'acabar una cosa que t'ha sortit rodona? Com el sonet "Pigall"...

    Una Abraçada,

    Bruixot