Poesia codificada VII

Un relat de: Pol.lux

Et trobes allà,
no sense adonar-te'n,
ans deixar-te endur,
maduresa avall,
obcecat en un mite,
rodolant sense mal.
A cops fa basarda:
mutila principis,
encadenant valors.
No obstant això,
també és tan dolç...

Comentaris

  • tan i tan dolç...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-03-2007 | Valoració: 10

    admiro versos com aquests!
    un petonet enorme!!

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75460 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com