POEMA DIFÍCIL PELS CASTELLANS

Un relat de: Robert Bavastell
Llisco sobre les llambordes
curulles de gel llefiscós del flagell veí
i m'aixoplugo dels llampecs llunyans
que fan llufa al llindar del castell.
Lletrejo els mots que em vetllen en llarga lletania
i desvetllo, per si de cas,
els fills adormits a les lleres dels rius.
D'allí en llevaré lliris i plomalls i clavells i llessamí
i els lliuraré, altra vegada, a qui em colla i llasta.
Perquè jo, lluny de davallar al nivell d'ells
vull bastir llaços de llum amb qui lluminària vulgui.
Ah però, si llancen els clavells, els lliris i els plomalls
i amb eixa llum llambreguen les llances,
lladro i llengotejo
davant dels llops i els llimacs llicenciats en velles lleis
i m'allunyo sense llangor
de qui em talla la llengua i em lleva la llibertat.

Comentaris

  • Molt original[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 17-03-2013

    M'encanta l'abundància de "ll" al poema (tot un problema també per als ieistes). Un recurs fònic molt nostre que embolcalla tot un anhel de llibertat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: