crònica malaltia

Un relat de: Robert Bavastell
Hàbilment he evitat,
en el preàmbul de la malura,
que m’infectés altra vegada
aquest virus teu
que tan mal fa
a l’ànima que atrapa.
He pres, per evitar la xacra
tasses plenes d'indiferència,
amb sucre
que és molt amarga.
He fet bafs d'apatia
fins que s’han destapat els porus i han buidat
el poc que de tu em quedava
i els ulls han deixat de plorar, secs.
He estat una setmana al llit
per suar les carícies
i he cercat clapes noves al sostre
per oblidar les que junts havíem trobat.
I no he agafat la malaltia
però no m’he curat.

Comentaris

  • Senzillesa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-03-2013

    Aquests darrers poemes teus m’han captivat per la seva aparent senzillesa, tan difícil, i per la sornegueria latent al fons d’alguns i la tendresa d’altres. Amb les paraules justes descrius perfectament allò que pretens, amb imatges precioses. Et vaig seguint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: