T'enyoro

Un relat de: Robert Bavastell
Una mica, t'enyoro.
I et veig, intangible
en totes les coses.
I totes les veus són la teva
i tots els gestos et pertanyen
els reflexos et dibuixen
i ets portada de tots els diaris.
Presentes els telenotícies i
les tertúlies i ets la concursant
que tot ho guanya.
Ets el guàrdia que m'atura
i la dona que em ven els bitllets.
Ets el cap de la meva secció
que em fot crits perquè m'equivoco
i em torno a equivocar, a posta,
només per sentir-li la veu,
que és la teva.
Ets també la que em fa fora
i no m'indemnitza.
Ja ho veig,
molt t'enyoro.

Comentaris

  • l'enyor..[Ofensiu]
    elsteuspoemes | 20-02-2013 | Valoració: 8

    Un bon exemple de que no cal escriure un text llarguíssim per parlar d'enyor,
    que un text breu també ho pot fer, si té les paraules adequades. Preciós.

  • Ai, aquestes enyorances![Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-02-2013

    Que ens vénen massa a la memòria com cues de panses!

    El que no queda clar -i no cal, suposo- és si és una enyorança per una pèrdua d'un amor per defunció o no. Com que diu 'una mica, 't'enyoro' em fa pensar que no. Tot i que després l'enyor s'exten i s'exten com una gallina deixada anar, que sempre vol més tros.

    L'enyor és massa senyor. Sort que es guarda en un calaix i, segons com, s'obre poc, tot i ser-hi. No?

    Mena

  • Fantasia il.limitada. [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 18-02-2013 | Valoració: 9

    Veig un poema amb molta varietat de fantasia i a més he llegit alguna cosa molt bona que m'ha fet reflexionar. Es impressionant com està descrit, amb molta rítmica
    Un gran salut. Rafael Molero Cruz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: