AMARGA FITA FINITA

Un relat de: Robert Bavastell
Engoleixo a grans glopades
el temps ignot que em queda.
En perdo, a voltes,
molt sovint,
el gust amable i dolç del trajecte.
Esdevé metzina,
gris i ferotge,
amarga fita finita.
No m'és desconegut
el llacós camí
que encara he de trepitjar,
hi he fet via mil vegades,
coixejant i amb descoratge,
mastegant paraules que no he dit,
malauradament.
Davant meu, tanmateix,
el temps és llarg encara,
ho suposo amb delit.
Potser m'erro,
ho he fet tantes vegades...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: