Estel somniat

Un relat de: Robert Bavastell
Oneja al vent
estel vivaç
Entoma l'embat de les paraules
i fueteja ferma, l'aire enrarit del sud.
car fredes seran les nits
del llarg camí encetat.
Remou les consciències al teu abric
i perpetua l'ànsia ressorgida de l'enyor.
Descabdella el roig i farceix amb ell l'esperança,
cobreix, tota tu, estela somniada,
el gran país que ha despertat.

Comentaris

  • Un vent molt positiu [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 18-02-2013

    Què bonic. Té una especial importància este Estel somniat descrit amb sentiments. Un salut Rafel Molero Cruz

  • Molt bo[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 01-10-2012 | Valoració: 10

    Que bonic despertar sota la llum d'un estel que ens guia. Que el son no hagi estat endebades i que trobem entre tots la força per seguir l'estel. Bonic poema!

  • El despertar del nostre poble[Ofensiu]
    Illadestany | 30-09-2012 | Valoració: 10

    Tant de bo ho hagués pogut veure l'Espriu, el que ens guardava les paraules, el que ens deia:"ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble". Sí, diffícil despertar, el del nostre poble, però també imparable. L'Espriu no ho veurà, però la meva mare, que té 99 anys, ho està veient molt emocionada.

  • MOLT BO ROBERT[Ofensiu]
    joandemataro | 30-09-2012 | Valoració: 10

    M'HA ENCANTAT AQUEST HOMENATGE AL DESPERTAR DEL POBLE CATALÀ

    SALUTACIONS DES DE MATARÓ
    JOAN

Valoració mitja: 10