Pobre "mosqueter"...

Un relat de: jOaneTa

Miro els teus ulls a aquella foto que em vas enviar
ets un nen petit amb desitjos i somriures sense estrenar
tens somnis i il·lusions que creus poder cumplir
i a les mans una espasa amb la qual poder-te protegir.

Petit "mosqueter" que disfrutes de l'inocència
petit homonet que quasi no tens paciència
vius per jugar, riure i botar
sense imaginar el que et passarà demà

Obres els ulls dia rera dia
fas tot el que et marca la teva rutina
vas a escola, menjes i surts a passejar
li fas un petó a la mare i tornes a somiar

Pobre "mosqueter" la vida no t'estima
romp els teus desitjos i et crea una ferida
desmonta la familia amb qui tu t'has criat
i et fa adonar-te de que res ha sigut real

Observes aquella espasa que un dia et protegia
plores mentres penses que tot ha sigut mentida
mires la foto del teu primer aniversari
ho donaries tot per poder tornar-hi...

Pobre "mosqueter" ja no pot somriure
pobre "mosqueter" no sap on ha de viure
pobre "mosqueter" està sol dins un món ple de gent
Al pobre "mosqueter" sempre el duré dins la meva ment...

Comentaris

  • m'encanta[Ofensiu]
    poblerina | 22-11-2006

    hola, aquest escrit és molt trist, pobre amic teu si la vida li és així. Donali forces perque seguesqui lluitant per la seva vida que ben bé és mereix

  • Un poema a la infància...[Ofensiu]
    Arbequina | 16-11-2006

    molt ben trobat; com la figura del mosqueter, el portant de les il·lusions i jocs d'un nen. Arriba un dia en què, topant amb la realitat, s'amaga dins nostre... però mai l'oblidem.
    M'ha agradat molt el poema.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.