"Pluja" ( poetessa de Girona )

Un relat de: Capdelin

Poema a la "Pluja",
poetessa hipermegasupersenseplomsuprafeliç,
de Girona.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Cau la "Pluja"
lentament...
fina,
constant,
damunt de paraigües
d´ànimes negres,
que no entenen
la teva veu.

Cau la "Pluja"
lentament...
feble,
dansant,
damunt de cares
sense ulls,
que no comprenen
la teva veu.

Cau la "Pluja"
lentament...
minsa,
suau,
damunt el meu cos
nu...
que besa
la teva veu!


Cau la "Pluja"
lentament...
fusa,
confusa,
abstracta,
inexacta,
rogenca,
essència,
inconsciència...
melodia
de Chopin!

Para la "Pluja"...
s´atura el temps.

Comentaris

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    GrêËn_WîtcH | 16-01-2005 | Valoració: 10

    m'agrada molt la teva manerda d'escriure i la facilitat que tens i la gràcia de dedicar els teus escrits a una persona, ho trobu molt interessant a mès de molt sensible i bonic.
    per cert moltes gràcies per el teu comentari m'ha animat i el mateix temps m´han agafat ganes de escriure'n mès. Fa temps que et llegeixu i no sabia que comentar-te perquè em sento molt inexperta.
    et seguire llegint
    ADÉU i felicitat x sempre
    PETONS

  • Esplèndid![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 15-01-2005 | Valoració: 10

    sí, un poema amb molta sensibilitat. M'ha agradat moltíssim, sobretot el troç final:

    Para la 'Pluja'...
    s'atura el temps.

    Un final perfecte.
    Felicitats capdelín!! Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • I el...[Ofensiu]
    rnbonet | 15-01-2005

    ...nostre poeta s'ha posat les piles noves...i hala! a "manufacturar" poemes... que és any nou! Talment com si es tractés de fer rastres de llonganisses i butifarres... Quants en vol vostè? Pose-me'n quarta i mitja... O millor mig quilet... I és bona poesia, creu vostè? Més sana i lliure no en trobarà, en aquesta tenda...
    Avant i a per ells! Humor i amor! Somriures i tendreses...

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303823 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )