Cercador
Pluja d'estrelles
Un relat de: Emelkin- Compartir:
A vegades,
les llunes es desperten,
en silenci,
sobre la teva pell
humida
de nits
desfetes.
Dius
que et cremen
les estrelles
entre les cames
quan els silencis
es ponen
sobre els meus
llavis
i aquests ho pronuncien
tot.
Busques
un sol
enterrat
sota els versos obscurs
de la nit.
-Oblides que ella
és la més gran poeta-
Les mans
se'ns en van
de les mans.
Les llunes
somriuen,
més que mai.
Ara ja res pot aturar
la pluja d'estrelles.
Comentaris
-
A vegadees.. [Ofensiu]Faike | 02-04-2007 | Valoració: 9
Merci..
tanco la conta de Faike gerard, s'ha acabat relats xD bé total feia molt que estava morta..
No sé que dir-te en veritat... gràcies tunet!
Si aquestes plujes son les mes boniques..
És molt melancolic tornar a llegir aquests poemes ara ehh xD..
Aix.. un ptuneet! ;) -
juuuu[Ofensiu]AnNna | 02-04-2007
i qui pogués viure-la, aquesta pluja! Aquesta no la odio gens ni mica, veus... mulla, però no puteja...!
mmmm un petonàs enorme enorme enorme...
no anem bé...! -
Feia molt que no passava per aquí...[Ofensiu]Lunasme | 27-02-2007
Potser massa!Però nose, avui he estat llegint meils antics i kestes koses i he trobat el meil d kuan m vaig fer l kompte akí per poder-te komentar!xD
És genial el poema, transmet moltissim, de veritat!
m'ha encantat!
Cuidala, i cuida't!!
Un petonàs al nas!!
mil PP
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186639 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73