Mort a La Rambla

A la Rambla, l’home mor
i és trepitjat per rostres absents
que es miren les sabates
tement un excrement.

Una dona fuma al balcó
amb la mirada encegada.
- La rutina és boira.-
Encén les vísceres del tabac
i en xucla l’ànima
d’un gris contagiós.

El silenci fa temps que és un cadàver
i comença a fer pudor,
deixat al sol,
apallissat en mil idiomes.

Un home la observa,
li fa l’amor d’una forma
quàntica
i ejacula fugides
quan la seva dona
li serveix el cafè
que ell beu
amb un estrany contorsionisme.

La Rambla somriu
a les fotografies,
una ganyota insalvable,
un mal gest que provoca
els turistes.

Quan es fa de nit,
es desperten les prostitutes,
vomiten els joves,
el camió de les deixalles
s’enduu tota la brossa.