Els teus ulls són un encall

Un relat de: Emelkin
Els teus ulls són un encall
de temps i melodies,
un conglomerat de teranyines,
perboc reiterant
de la rutina
que empastifa les façanes
i l’esglai sistemàtic
del despertador.

Hi veig l’esgotada
penombra esquerdada
que abraona les sanefes
cimentades dels gratacels
quan el sol abandona.

Els teus ulls són un encall
de piscines i insectes,
estrips a les cortines,
soledat esmorteïda
en mil vuitanta línies
seccionant l’iris rajant
d’allò que en dius vida
amb un cigar als llavis.
- I encara pols
als vidres.-

M’hi veig,
reflex impàvid i deforme,
atrapat dins el coàgul d’estones,
pròtesi invisible
d’aquells ulls clucs
en un estiu de prunes
i sirenes.

Probablement,
mai notaràs la meva fulla
amenaçant la teva calma
adamantina.

Comentaris

  • Ulls que ho diuen tot[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2016 | Valoració: 10

    Aquest bestial poema m'ha deixat garratibat. Una manera molt personal d'escriure, un llenguatge riquíssim, unes imatges urbanes amorosides, una sensació de vitalitat emparada de serenitat darrere uns ulls. Un poemas, Gerard. I una abraçada.

    Aleix

  • adamantina[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 12-02-2016 | Valoració: 9

    No sabia que hi havia una població de Brasil anomenada Adamantina.

    Primer he pensant en l'adamantium de les urpes de Wolverine.

    Felicitats pel poema, és autèntic, bonic i amb paraules ben triades, té veu propia

  • Poesia[Ofensiu]
    Joana Morant | 19-12-2015 | Valoració: 10

    Navegant navegant m'he trobat amb aquest poema teu. Encara em demano per què no llegeixo més poesia. Un poema molt bonic, enhorabona!

  • Coàgul d'estones[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-09-2015

    Una imatge amb gran força.
    Arran d'aquí, un pòsit segur.

    Em cal un encall per pair el poema! (i buscar el mot 'perboc'). (sempre aprenent).

    Bon setembre!

    Mena

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: