L'última dansa

Un relat de: Emelkin
Un, dos, tres.
El teu vel fa sagnar l’aire
i em somrius
amb totes les teves forces.
Els meus dits es barallen, quiets,
a la teva esquena,
suportant la fricció
del delit.

Un, dos, tres.
Titil·len les teves pupil·les
ara que contraus el món.
-Sístole que condensa
el silenci.-
Voldria dir-te...

Un, dos, tres.
Què petites són les coses
quan no hi ha res a dir.

El rellotge marca les onze i dinou,
la parella balla,
el pèndol badalla,
encallat en un palíndrom.

Un, dos, tres.

Un, dos, tres.

Un, dos tres...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: