Plou

Un relat de: rbbarau

Plouen llàgrimes d'algú que té més pena que jo. Sàdicament em relaxa. Em tranquil·litza aquesta serenor del plor d'algú llunyà.
Al sostre repiquen punyalades d'odi agre-dolç, ganivetades de tempesta.
En la transparència del secret millor guardat, m'expliques la teva història. Per què tanta tristor.
Regalimen records deixant enrera un rastre de sang clara per una finestra entelada.
I s'estabella una altra mentida en la boira espessa...

Comentaris

  • que-guai![Ofensiu]
    AnNna | 19-04-2006 | Valoració: 10

    ualeee! he entrat pensant: bé, serà el típic que té tothom, que està estirat al llit tot trist i veu com plou a través de la finestra entelada, recreant-se en les seves penes, lo que una miqueta més curt...

    però què va! entro i sorpresa.... m'ha agradat moooolt :P de veritat jejeje!

    molts petonassos!


    annna**

  • Emelkin | 08-02-2006 | Valoració: 10

    un relat curt, com la vida d'una gota, xo ke es clava entre la boira del pensament i deixa un rastre de sang , de sentiment... molt bo!

  • I després dius...[Ofensiu]
    N | 04-02-2006

    que els meus relats són tristos? M'agrada...m'agrada molt!!! Trist...nostàlgic...i sincer. Pensar que hi ha algú més trist que nosaltres pot ser cruel...però crec que li conforta a tothom...ni que ningú ho digui!
    Un petonàs immens!!!

Valoració mitja: 9.5