Massa

Un relat de: rbbarau

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Era un senyor calb i gras i lleig. Estava tot suat. I portava només una samarreta de tirants i uns calçotets mig estripats i blancs. Anava amb unes xancletes de color verd gastat amb uns dibuixos d'unes palmeres d'un verd més fosc.
Tenia la pell vermella i els ulls ensangonats. Les dents eren molt grogues i les dues de davant molt grosses no li cavien a la boca, i li sortien així com un conill. Un conill amb els ulls vermells d'aquells que semblen malalts.
- Passa.
I jo caminava a poc a poc mirant el terra del seu pis : unes rajoles d'un color salmó de vegades esquerdades per les puntes. I hi havia colilles pel terra.
- A les putetes com tu us agrada aquesta merda, eh?. - I va somriure d'una manera molt fastigosa. I es va rascar els collons.
I jo callava.
I només pensava en el Marc i tenia ganes de marxar corrents i pensava que allò ja era massa tot per mi. Què estava fent?
- Me la xupes?
I vaig fer que no amb el cap.
I ell va riure.
I a mi em bullia el coll i els ulls i volia plorar.
- He preguntat si me la xupes.
I jo vaig fer que no amb el cap.
I ell em va assenyalar la bosseta de damunt la taula.
I va venir i em va agafar amb les mans la cara. I me la va baixar cap avall. I vaig veure la seva boca. El seu coll. El seu pit. El seu melic. Es va baixar els calçotets i em va amorrar a la seva polla.
I em va agafar pel clatell i em movia el cap amb una mà molt grossa.
I jo estava amb els genolls a les rajoles de color salmó i colilles. I amb la boca a la seva polla.
I després se'm va follar de mil maneres. Em un llit massa gran per una persona sola i massa petit per dues.
Feia fred. Ell esbufegava i em tirava el seu alè amb olor a alcohol a la cara. I em mirava amb els ulls vermells. I jo no podia mirar. No podia.
Em feia mal. I reia.

Quan va acabar es va pujar els calçotets i es va posar dret. I em va fer un gest amb el cap.
Vaig seguir-lo.
- Té.
Em va donar una bosseta amb la que passaríem tota la nit el Marc i jo. I em va dir que podia tornar quan vulgués.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: