separats

Un relat de: rbbarau

Podem estar separats en el temps,
separats en l'espai...
Tan lluny els uns dels altres...separats per l'odi o per l'amor,
separats per una vida o per un segon...
destins que fugen, que s'amaguen, horitzons que mai no es creuen,
respiracions paral·leles.
Separacions infinites en distàncies molt petites,
carícies que juguen en la imaginació del tenir a prop.
Separats perquè volem, perquè les pupil·les esgarrapen,
separats perquè enyorem, perquè els desitjos s'escapen...
separats a contracor, recordant unes paraules,
en cel·les de desil·lusions, en cançons amargues...
Separats per una idea, separats per un fusell,
separats només per l'aire o només per la pell...
ànimes entrellaçades...potser tan lluny els uns dels altres...


separats sota un mateix cel

Comentaris

  • separats[Ofensiu]
    gypsy | 06-05-2007 | Valoració: 10

    entre la multitud, tan a prop físicament i tan lluny dins la nostra ment. Establim barreres, veritables muralles que barren el pas al pensament i al diàleg entre les persones. Ho reflecteixes clarament i ens arribes al fons pensant en el perquè de tot.

    petons.

    gypsy

    PD: m'agrada la teva foto.

    :-)

  • Espectacular[Ofensiu]
    Bufanuvols | 08-12-2006

    NO podré estar-me molt de temps separat de la teua poesia...

  • sota un mateix cel...[Ofensiu]
    ROSASP | 26-11-2006

    Es fa estrany veure escrit d'una forma tan vital i exquisita allò que tantes vegades podem percebre i sentir en qualsevol moment de la nostra vida.
    Tots plegats tan diferents i alhora tan semblants, units per un fil que ens impulsa a somriure, plorar, estimar, neguitejar, comprendre, cercar, fugir...
    Ens pot separar un sospir, un mar de dubtes, una llàgrima mai vessada, un espai tan insalvable com invisible, un fals somriure. I ens poden unir profundes raons, mirades plenes de màgia. infinites vibracions, carícies de llum, petites detalls i gests que semblen omplir aquells espais en blanc entre pell i pell, entre cor i cor.

    Una visió que abraça la part més humana, que escurça les distàncies amb la lluïssor dels estels que ens fan de teulat a tots i cadascun de nosaltres.

    Espero poder anar llegint més coses teves; ha estat una agradable sorpresa descobrir tanta sensibilitat dins d'un poema.

    Molts petons i fins aviat!

  • La veritat...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 12-10-2006

    ...és que no t'havia llegit mai, i m'ha agradat fer-ho. Potser canviaria alguna cosa d'aquest poema en concret, però en general m'agrada força.

    Una abraçada relataire!

    Sol_ixent

  • Que posi títol al comentari? ...[Ofensiu]
    Perisci | 25-09-2006

    Que el meu escepticisme no corrompi tot allò de bo que podria dir sobre aquest text i el que em transmet.
    No em desfaré en elogis, tot i que serien meritoris, de debò, però sí que vull dir que li trobo força. Molta força. Una genialitat.

    Salut!

  • separats, però no tant[Ofensiu]
    umpah | 22-09-2006 | Valoració: 9

    Molt maco el teu escrit, m'agrada molt.

    Voldria divagar i dir que aquest sentiment d'aïllament també és el que provoca la unió de les persones. Alhora que ens reconeixem sols necessitem companyia, una veu amiga, una ma tendre, un poema compartit ....
    No puc entendre tota la bellesa del amor sense aquesta aclaparadora solitud que ens acompanya. Crec que una cosa porta l'altre.


    Felicitats pel teu acurat escrit, de debó molt maco.
    Una abraçada.

  • Llibre | 22-09-2006

    I tens tota la raó. Sovint podem estar ben separats, els uns dels altres, i més sovint encara per motius vacus. Raons que, quan les cerquem i plantegem per conèixer l'origen de la distància entre les persones, ni tan sols sabem trobar-les.

    Una interessant enumeració de separacions... amb les ànimes entrellaçades.

    Ens veiem! Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.- Sí, curioses, oi, les casualitats? Espero que l'Adrià ja t'hagi acabat d'explicar com funcionen els fils conductors. De moment, un instant de la presentació de la novel·la.



    Photobucket - Video and Image Hosting

  • Comparteixo[Ofensiu]
    gypsy | 21-09-2006 | Valoració: 10


    aquest estrany sentiment de separació, de desarrelament general amb tot i tothom.
    Malgrat les multituds, sovint la solitud és la nostra única gran amiga.

    petons!

    gypsy

  • karinyu!!![Ofensiu]
    Marchetto | 20-09-2006

    Xk avui fem 8 messos i no sabia kom dirte ke testimo.... ke tadoro.... ke no puk viure sense tu....ke mencisen els teus ulls nomes amb mirarme de reull... ke no podria estar separat de tu..
    TESTIMO

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: