Cercador
I així vaig fent
Un relat de: rbbarauM'estiren les paraules en un remolí com d'aigua de vida
I de vegades m'agrada i de vegades m'ofega.
Hi ha dues realitats, dius, però una és de mentida
I la força m'estira cap aquest món confús on tot va com vull.
Les utopies manen.
Jo decideixo.
Però la corda de vegades protegeix i de vegades sega.
Després el calidoscopi s'apaga em una existència buida,
I caic em l'abisme absurd del ritme dels dies.
Camina la pell concient d'una ànima adormida
Que deixa que passi el temps
Mentre la sort canvia.
Comentaris
-
Aprendre[Ofensiu]Melcior | 01-10-2007 | Valoració: 10
a conviure al mon real i l' imaginari , es pot fer ,
de fet hi ha molta gent que ho fa , perqué el real vegades és absolutament insoportable .
Endavant! -
com una cançó...[Ofensiu]quetzcoatl | 20-07-2007
anar fent, un dia bé i l'altre no tant, passejant-te per la corda fluixa de la vida, difícil de dominar.
Cada frase és com el vers d'una cançó mig trista, mig alegre, que desprèn això mateix i tota la profunditat de la vida.
M'ha agradat molt. Felicitats!!
m