Plora si tens plorera...

Un relat de: jOaneTa

-Nana què passa? He sentit el telèfon sonar.
-Si, Tia. Ha sonat, la mare em volia parlar.
-Com està sa padrina? Quan tornarà?
-Vine cap aquí germanet. Hem de xerrar.
Tu saps que sa padrina no estava bé i que patia?
-Si, però no sé ben bé que tenia...
-T'agradava veurer-la allà, tombada a l'hospital?
-No nana, em feia pena, fins i tot mal...
-Dons entendràs que a ella tampoc li agradava estar així...
I que malgrat deixar-nos ha hagut de partir.
-Se n'ha anat per no tornar?
-Si Tia, se n'ha anat i no tornarà...

* * *

petites llàgrimes fredes rellisquen per la teva galta germanet meu, acotes la mirada i amb la mà els hi dius adéu,les arrebasses dels ulls d'on han nascut,
i aixeques de nou el cap com si haguesis vençut.

* * *

-Plora si tens plorera, és normal que vulguis plorar.
-No ploraré, jo no haig de fer-ho. El pare és qui ho farà i jo l'he d'ajudar.

Comentaris

  • plora quan pugues...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 10

    jo he intentant plorar quan tenia plorera, però he sentit que no podia, perquè algú ja ho estava fent, i també l'havia d'ajudar. els plors quedaven entres les llàgrimes i jo

  • Moments difícils i moments agradables[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-12-2006

    És clar que hi ha moments difícils a la vida. El que em passa a mi és que en la meva hi ha sempre tempestes, però sovint aquestes tempestes són un bany de felicitat. Espero que sigui així també per tu.

    Sergi

  • mmmmmmm[Ofensiu]
    Arbequina | 05-12-2006

    curiosa estructura i curiosa temàtica: m'ha agradat moltíssim! Aporta frescura. I sí, certament, la reacció del nen és la d'algú més madur que simplement nou anys... però hem de pensar que cada persona sempre ha viscut, en cada instant, el 100% d'una vida... titllar-los d'immadurs és injust i, en certa manera, fals.
    En fi, com t'he dit, m'ha agradat molt aquest relat.

    Una abraçada de l'Arbequina.

    PD: una pregunta... Tia, quin nom és?

    Ens comentem!

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.