Cercador
PLET
Un relat de: llu6na6- Compartir:
I li demanes comptes a la vida.
I li exigeixes cada cop més. I t'hi enfades.
I t'hi baralles, dèspota. I l'increpes, per què?
I li dones l'esquena per tanta incoherència.
I veus com, immutable, segueix sens contestar-te.
No envermelleix, impàvida. No et respon, ni et rebat
els arguments tan gràvids de raó.
La colpeges, trepitges, bufeteges, maltractes,
i ella et segueix mirant, ingènua, perplexa,
somrient, sense entendre't. Mentre de l'ull diàfan
rodola, silent, una llàgrima.
Comentaris
-
tracta bé[Ofensiu]jaumesb | 16-12-2005 | Valoració: 10
a la vida, ens ho dóna tot, també l'amor
tinc nova, o molt vella, poesia a casa. -
Un mateix...[Ofensiu]AVERROIS | 15-12-2005
...modela la seva vida com el que fa una figura de fang i ella es deixa fer. Tan sols està a les teves mans que arribi a ser alguna cosa. Una abraçada.
-
Ets...[Ofensiu]cassigall blau | 15-12-2005 | Valoració: 10
la millor!!!!!!!!!!
una preciositat de poema!
Em fa sentir guai!!!!!!!!!
una abraçada
pere