Planys de saxòfons

Un relat de: joandemataro
Aquest poema va participar al melorepte " Sax in the city" proposat per la gran Núria Niubó. Us suggereixo que obrio l'enllaç de la música en una altraa finestra i llegiu el poema amb la veu de fons del saxòfon, barrejar música i poesia és preciós...

En la pausa d’un silenci
s’escampen planys de saxòfons.
Sagetes que esberlen murs de vidre
que aïllaven la ciutat…
Brises refrescants acaronen les façanes,
laberints d’una ciutat exànime.

Còctels de licors suaus
t’embriaguen dolçament.
Escups amargues penes
al vell pou dels oblits.

Onades sensuals et llepen les oïdes
que s’obren al desig.
Pentagrames sucats de melodies
et penetren fins a tocar de l’espina dorsal,
corda de violí, que s’estremix…

Cada nota llança un plany.
Crits esmorteïts
pel plor dels ulls que vessen
emocions irreprimibles.

ENLLAÇ A LA MÚSICA DEL REPTE: SAX IN THE CITY

Comentaris

  • Materile | 26-04-2011 | Valoració: 10

    Sí, sento una tendra i autèntica amistat embolcallades d'admiració per tu.

    Materile

  • Onades sensuals...[Ofensiu]
    Materile | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Estimat Joan,

    Gràcies per aquest poema tan ple de sensibilitat que va penetrant com la pluja fina però constant, a poc a poc, dins l'ànima fins a fer-te vibrar amb totes les notes. Sí, és com un còctel de licors suaus que et transmeten aquestes onades sensuals que et llepen les oïdes...

    L'he llegit dues vegades i encara el tornaré a llegir... La música és molt escaient. Felicitats una vegada més.

    Materile

  • fins a tocar de l'espina dorsal...[Ofensiu]
    teresa serramia | 23-04-2011

    sí..., és ben bé així...
    Sentir. Percebre. Vibrar. Estremir-se. Sentir-se morir..per tornar a néixer...Heus ací un bocí de vida...
    Petons!

  • Preciós! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-04-2011 | Valoració: 10

    M’encanta Joan com agermanes els versos amb la música, i la presentació que ens fas és un gaudi per als sentits.
    El poema seria la lletra perfecta.
    “El plany dels saxofons” omple i embriaga amb una dolça musicalitat , m’emociona i em transporta.
    Cada estrofa té vida pròpia i el poema per si sol, sense la música té la força per evocar-nos-la.

    FELICITATS JOAN, és un dels teus poemes que més m’agrada, és PRECIÓS!!

    Ah, gràcies per lo de “gran Núria” , m’agrada ser-ho per vosaltres en els sentiments i l’amistat.

    Que tinguis una bona setmana,
    Una càlida abraçada molt propera,
    Núria

  • No sé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-04-2011 | Valoració: 10

    ...quan la música va entrar en la vida dels sers humans, ni perquè algú va començar a colpejar alguna cosa fent un ritme, però crec que sense ella no seria el mateix. Crec que necessitem les melodies, els ritmes per asserenat l'esperit.
    Una abraçada melodiosa.

  • La música i [Ofensiu]
    free sound | 16-04-2011 | Valoració: 10

    la poesia, sempre van lligades,
    com la tendresa i la bellesa,
    d'allò que tu expresses.
    Felicitats de nou!!!
    Una abraçada bufada i sonada!!!

Valoració mitja: 10