Cercador


Llista categories

Planys de saxòfons

Un relat de: joandemataro
Aquest poema va participar al melorepte " Sax in the city" proposat per la gran Núria Niubó. Us suggereixo que obrio l'enllaç de la música en una altraa finestra i llegiu el poema amb la veu de fons del saxòfon, barrejar música i poesia és preciós...

En la pausa d’un silenci
s’escampen planys de saxòfons.
Sagetes que esberlen murs de vidre
que aïllaven la ciutat…
Brises refrescants acaronen les façanes,
laberints d’una ciutat exànime.

Còctels de licors suaus
t’embriaguen dolçament.
Escups amargues penes
al vell pou dels oblits.

Onades sensuals et llepen les oïdes
que s’obren al desig.
Pentagrames sucats de melodies
et penetren fins a tocar de l’espina dorsal,
corda de violí, que s’estremix…

Cada nota llança un plany.
Crits esmorteïts
pel plor dels ulls que vessen
emocions irreprimibles.

ENLLAÇ A LA MÚSICA DEL REPTE: SAX IN THE CITY

Comentaris

Afegir comentari
  • Goig[Ofensiu]
    Materile | 26-04-2011 | Valoració: 10

    Sí, sento una tendra i autèntica amistat embolcallades d'admiració per tu.

    Materile

  • Onades sensuals...[Ofensiu]
    Materile | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Estimat Joan,

    Gràcies per aquest poema tan ple de sensibilitat que va penetrant com la pluja fina però constant, a poc a poc, dins l'ànima fins a fer-te vibrar amb totes les notes. Sí, és com un còctel de licors suaus que et transmeten aquestes onades sensuals que et llepen les oïdes...

    L'he llegit dues vegades i encara el tornaré a llegir... La música és molt escaient. Felicitats una vegada més.

    Materile

  • fins a tocar de l'espina dorsal...[Ofensiu]
    teresa serramia | 23-04-2011

    sí..., és ben bé així...
    Sentir. Percebre. Vibrar. Estremir-se. Sentir-se morir..per tornar a néixer...Heus ací un bocí de vida...
    Petons!

  • Preciós! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-04-2011 | Valoració: 10

    M’encanta Joan com agermanes els versos amb la música, i la presentació que ens fas és un gaudi per als sentits.
    El poema seria la lletra perfecta.
    “El plany dels saxofons” omple i embriaga amb una dolça musicalitat , m’emociona i em transporta.
    Cada estrofa té vida pròpia i el poema per si sol, sense la música té la força per evocar-nos-la.

    FELICITATS JOAN, és un dels teus poemes que més m’agrada, és PRECIÓS!!

    Ah, gràcies per lo de “gran Núria” , m’agrada ser-ho per vosaltres en els sentiments i l’amistat.

    Que tinguis una bona setmana,
    Una càlida abraçada molt propera,
    Núria

  • No sé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-04-2011 | Valoració: 10

    ...quan la música va entrar en la vida dels sers humans, ni perquè algú va començar a colpejar alguna cosa fent un ritme, però crec que sense ella no seria el mateix. Crec que necessitem les melodies, els ritmes per asserenat l'esperit.
    Una abraçada melodiosa.

  • La música i [Ofensiu]
    free sound | 16-04-2011 | Valoració: 10

    la poesia, sempre van lligades,
    com la tendresa i la bellesa,
    d'allò que tu expresses.
    Felicitats de nou!!!
    Una abraçada bufada i sonada!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

400 Relats

1898 Comentaris

180094 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE REIVINDICATIVA, FINS QUE AIXÒ FACI UN TOMB !!!!

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2013 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >