Pla contra Rodoreda

En el magnífic llibre “Tombes i lletres” d'Edicions Sidillà els escriptors vius parlen dels escriptors morts. Coordinat per Judit Pujadó i Xavier Cortadellas i generosament il·lustrat amb fotografies de la mateixa Pujadó i Eduard Punset, aquest homenatge dels lletraferits als seus clàssics admirats es mou entre nínxols i panteons, estàtues d'àngels alats i portes de reixes metàl·liques, capelles mortuòries i làpides amb el nom dels mestres. El paisatge habitual dels morts és descrit pels vius amb afinada precisió, com si el silenci i la pau dels que allà hi descansen inspirés la seva prosa. Les instantànies, en blanc i negre, ajuden a crear una atmosfera solemne i greu en uns indrets que sense cap pretext ja inviten a la reflexió. Negre sobre blanc es desgranen poc a poc les peripècies de tota una vida, la història de tota una obra.

Miquel Pairolí escriu sobre Josep Pla, Maria Mercè Roca sobre Mercè Rodoreda. Llofriu i Romanyà, La Selva i l'Empordà. En el llibre només estan separats per dos escriptors i varen escollir per a la immortalitat dos llocs molt a la vora, només separats pel massís de Les Gavarres. I tanmateix quantes diferències hi havia entre l'un i l'altra, no només en l'estil, no només en el gènere d'expressió triat. Josep Valls explicava a la Revista de Girona que varen coincidir a Paris l'any 1946 en un dinar juntament amb altres intel·lectuals catalans exiliats. La Rodoreda li va retreure a Pla unes incongruències temporals en un comentari seu i aprofità per corregir-li unes dades sobre la famosa grip que provocà el tancament de la universitat de Barcelona, tema de la primera frase d'”El quadern gris”. La tensió era evident. “Cada vegada que es creuaven la mirada era en Josep qui l'esquivava a l'instant. Però no pas ella”.

Pel que sembla l'antipatia era mútua. Pla, jurat del premi Sant Jordi de 1960 es va oposar a que li concedissin a “La plaça del diamant”, presentada amb el nom “Colometa”, adduint que el títol tenia nom de sardana. Tal i fa, la mort ho va fer passar tot avall. Pairolí tria aquest text del mestre “Les nostres vides tindran alguna forma de transcendència diferent que aquestes fulles escampades per terra?”. Maria Mercè Roca diu que la gran novel·lista “va viure els últims anys a Romanyà, aïllada, en la solitud i el silenci que necessitava per seguir escrivint, en una casa als quatre vents, d'unes vistes bellíssimes, amb un gran jardí, el jardí que sempre havia enyorat i que sortia a les seves novel·les”. Pla i Rodoreda, Rodoreda i Pla: tan diferents, tan oposats, tan imprescindibles.