petita titella

perfecte relat, dolç i amb aires de llibertat, de somnis!!! color blau, si, aquest es el color de teu escrit... soc una titella que aviat trancare els fils!!! precios!!!

l´has clavat, xivi!!!! et diré el que sentia mentre el llegia:
notava una superfacilitat de lectura, una visualitat perfecte del fil conductor, una serenor que t´envaeix l´ànima, una tendresa melangiosa que esborrona la pell, una impressió de que mai has llegit abans el que veus escrit, una marinada suau que transpira llibertat, autodeterminació però suaument pintada per versos poètics... una obra mestra en miniatura... ("pal muzeo de Louvre" olé! )
ah, i el final "el conte és teu i la cançó per tu"... la cirereta d´or damunt del pastís literari.
uauauau!!!! a tu també et passa que... dius... mira, ara tinc una horeta, doncs, vaig a fer algun poema ( i una merda! )... i altres vegades, vas tranquil per algun lloc, sol... i et vénen idees cavalcant i no portes ni paper ni boli...oi? ah, i de cada 10 o 20 0 30 poemes... te´n surt un de bo... és la IDEA... unes paraules...
ptons i una abraçada... siamesos en poesia, davant del mar, en somnis... en fumar... quasi en tot, eh??? ( tenia una germana que va desaparéixer quan era petit bla bla bla... je je je)

La titella que es sent falsament lliure, fins que va descobrint que els fils que la fan bellugar la limiten enormement i salta de l'escenari per viure els seus propis contes. Un intent de llibertat, per trencar les barreres d'allò que creia ser i buscar el seu propi camí...

PD- La meva filla, des de molt petita tallava tots els fils de les titelles. No sé pas d'on li venia la idea, però deia que les feia lliures.
Tu també tallaves el fil de les titelles? No sé, en fas tota la pinta, no semblen agradar-te massa els fils i les cordes...
Un poema bonic, amb reflexió camuflada.

Força i llibertat per a la titella i per a tots plegats!