Però encara sóc viva

Un relat de: diaclau

Perque ja no sé com cony he d'escriure el que vull escriure.Vull parlar i no sé quina puta paraula usar.Vull jugar i no sé a quin joc.Et vull mirar i no sé amb quins ulls.Vull cantar i no sé quina cançó.Tampoc sé el que he d'escoltar.Ni com somriure quant estic amb vosaltres.

I llavors me'n arrepenteixo,de tot.M'arrepenteixo perque he escrit el que no volia escriure, i no he parlat amb les paraules adequades.I perque m'he equivocat de joc i he fet mal.I no t'he mirat amb els ulls que et mereixies.I m'arrepenteixo,perque no he escoltat el que m'heu dit i m'he equivocat de cançó.I perque no he sabut somriure quan havia de somriure i ja no he estat a temps de rectificar ni la cançó, ni el joc, ni de canviar-me els ulls per mirar-te...i per aquestes coses,perdonau-me.Perdo la vida,perdo els ulls,torno sorda i no m'enrecordo com s'escriu.Llavors no sé parlar i no m'enrecord d'aquell joc,tampoc del vostre somriure...i perdo.Perdo la vida i morc.Però encara sóc viva...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer