perdoni: que en té?

Camino pel carrer sense saber exactament on vaig. Sé què busco; el problema és que no sé on trobar-ho. A cada passa que dono sento com si tothom que passa pel meu costat, aparentment sense cap relació amb mi, em mirés de reüll, fent veure que desconeixen els meus propòsits però, internament jutjant-me i fins i tot acusant-me d'ells.
Per fi, em sembla entreveure uns carrers més enllà la creu que indica la meva salvació i, emocionat, accelero el ritme per aproximar el moment d'arribada, casi estic corrent.
carrers: sí! Tenia raó és allà
Dos carrers: ja falta poc, ja falta poc...
Un carrer: corrent desesperadament
Cap carrer: SÍÍIIII!!!!
Paro de córrer, no cal que entri esbufegant, com si m'hi anés la vida (que m'hi va, però no cal que els demés ho sàpiguen). Respiro a fons i entro. Collons quanta gent! Sembla que la cua no s'hagi d'acabar mai... intento passar l'estona mirant les vitrines, em miro la pressió (un pel alta), em peso (pes: 70 kg; alçada: 1,73cm; vigile su peso)...
-El següent, si us plau. Perdoni; escolta xicot, xicot!
-Eh? Ah! A mi?
-Sí, noi; a tu, sí...
-Perdoni, cof, cof! - instintivament miro a dreta i esquerra per corroborar la confidencialitat de la nostra conversa i li xiuxiuejo - que té condons...?
El farmacèutic abandona la barra amb la única contestació que un sospir (serà un senyal per la resta de la gent que sóc JO qui vol comprar aquests tubs de làtex). Al cap d'unes hores (segons el meu rellotge només han sigut 12 segons, però em Tres costa molt de creure que el temps pugui arribar a fer-se tan lent) el farmacèutic torna amb tres tipus de paquets diferents:
-tenim aquests tipus de (augmentant el to de veu) condons. Quin vols; el klàssic, el posafàcil o l'extralarge?
Aquest home em vol arruïnar la meva vida pública!!! Però es que es pensa que sóc sord o què? Mentre pugen la calefacció subterrània (ho sé perquè noto com m'acaloro dels peus al cap en un moment) intento esbrinar quin model és l'adequat a les meves característiques. El klàssic? Potser massa carca... El posafàcil? massa de debutant... I l'extralarge massa... massa large.
-psmnndcda...
-perdoni? No l'he entès bé
-psmnndcada...
-coooom?
-Què me'n posi un de cada!!!
Les sis persones que hi havia a la farmàcia es giren de cop mirant-me alertat. Una àvia, en veure què volia comprar reprodueix amb el polze i l'índex una creu davant seu. Quina vergonya...
-d'acord, com vulguis son 20 euros amb quinze. Moltes gràcies
quan me n'adono ja sóc a fora de l'establiment amb la bossa en una mà i 20'15€ menys a l'altra. Ara només em falta trobar la noia: no deu ser tan díficil com els condons...