Sopar de dues forquilles i tres a taula

Es va mirar al mirall per acabar d'adreçar-se bé la corbata i va creure que després de 28 petits retocs, ARA estava recta. Amb molt de compte de no destrossar la perfecta postura de la corbata, en Flabià s'acostà al llit per arreplegar l'americana. Lentament la va aixecar, lentament hi va introduïr un braç, l'entament hi posa l'altre i, quan estava apunt de abotonar-se lentament l'americana, li va venir un fugàs esternut que li va torçar la corbata - Macagon la mare que em va... (parir!!!)
Al lavabo, la Júlia s'acabava de retocar el maquillatge i, acabada la revisió, es va fitar per acabar donant-se el vist i plau. Entrant al dormitori hi va trobar en Flabià, el seu marit, remugant alguna cosa respecte d'on ficar-se els esternuts. Va obrir l'incipientment gastat armari de roure i del tercer calaix en va treure un joc de sabates de festa. Eren d'un color fúcsia intens amb un estampat força curiós i els tacons de poc més de quatre centímetres. Es va asseure al llit i se les va posar - Flabià, rei, què m'hen dius d'aquestes sabates, em queden bé?.
- I tant, amor, si tu amb quatre draps ja fas caure la baba. Però afanyat que el sopar està casi acabat i no és bo que la veïna hagi d'esperar als amfitrions. Ara! Per fi m'ha quedat recta la corbata aquesta dels nassos: quin goig que fa...
La Júlia i en Fabià celebraven avui el seu desè aniversari de noces i ho volien celebrar d'una forma senzilla però exquisita i ho havien enllestit tot fins al més mínim detall perquè la nit fos inoblidable.
L'antic rellotge de la sala avisava feixuc que eren tres quarts de deu i que ja tan sols restaven quinze minuts per a l'hora de sopar. Per la qual cosa en Flabià demanà a la Júlia que s'assentés que ja ho faria tot ell, que no calia que insistís i ella, afalagada, complir les ordres. Mentres el marit acabava de preparar el sopar ella va treure dues espelmes del calaix de les espelmes i les encengué, deixant-les abans d'empeus a la taula.
Va sentir com la porta de la cuina s'obria i una flaire exquisita li embriagava els narius; provocant que una suau bafarada de plaer li baixés de l'extasiat olfacte fins al baixventre. En Flabià, coneixedor del valor que tenia el menjar habitant de la safata caminava amb passes llargues però parsimonioses fins aturar-se davant les estovalles de blanc translúcid. Va deixar anar amb molt de compte la safata sobre la taula i es va apropar a la seva dona per fer-li un càlid i apasionat petó als llabis per acabar dient en un encisat xiuxiueig - moltes felicitats, vida meva; que en celebrem molts més -. I acabada la declaració, s'assegué al costat d'ella, enretirà la tapa que cobria el dinar i oferir a la acompanyant un grapat de les costelles a la brasa de la seva veina; per ell decantar-se, finalment, per a menjar-se un dels seus pits cuinats amb una immillorable salsa de menta.

- Hmmm!! Aquest cop t'has superat com mai; l'Eulalia és deliciosa.
- De debò? Me n'alegro. (acariciant-li el braç) Doncs espera't a veure el nou veï; te unes culet tan dur que fa trempar...